Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
sarcina
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les micrococcàcies, amb formes aeròbiques i anaeròbiques, sense espores; algunes soques són mòbils i es presenten en grups de 8 elements (colònies pigmentades).
Són freqüents com a contaminants les formes anaeròbiques habiten al sòl, i les aeròbiques, sobretot a la pell Inclou espècies sapròfites i paràsites facultatives
lactobacil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les lactobacil·làcies, que tenen la propietat de fermentar una gran varietat de substrats amb producció de CO2, etanol i especialment d’àcid làctic.
Són rodons, immòbils i grampositius Llurs hàbitats naturals són molt variats i especialitzats la boca, el tracte intestinal, la vagina, materials vegetals, etc Tenen un gran interès econòmic, puix que són els responsables dels processos de fermentació de productes lactis, per tal d’obtenir iogurt, quefir, formatge, etc
azotobacteriàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels eubacterials, gramnegatius, aerobis estrictes, de forma ovoide, bacil·lar o coccoide i de flagel·lació perítrica, que viuen al sòl i a l’aigua i són capaços de fixar nitrogen lliure.
L’únic gènere de la família és Azotobacter
hemòfil
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, que comprèn bacteris en forma de bacil generalment immòbils, gramnegatius, obligatòriament paràsits, que necessiten en llurs cultius diversos factors de creixement molt especialitzats (hemina, fosfopiridina-nucleòtid, glúcids no fermentats, etc).
Parasiten les mucoses respiratòries i la conjuntiva Comprèn unes 15 espècies, entre les quals es destaca H influenzae , que provoca afeccions com bronquitis, pneumònia, meningitis, conjuntivitis, etc
gonococ
Biologia
Bacteri de l’ordre dels eubacterials, de la família de les neisseriàcies, gramnegatiu, patogen i que es presenta en forma de diplococ, constituït per la reunió de dos cossos bacterians de forma de ronyó que es toquen pel costat còncau i són separats per un solc.
Produeix la blennorràgia És present a l’interior dels leucòcits polinuclears i en el pus
bacteris
Estructura d’un bacteri
© Fototeca.cat
Biologia
Veterinària
Medicina
Classe de microorganismes unicel·lulars d’estructura protocariòtica, generalment heterotròfics i amb multiplicació per escissiparitat transversa.
Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…
pasteurel·la
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels eubacterials, de la família de les brucel·làcies, en forma de bacil, gramnegatius immòbils, de forma allargada o el·lipsoide, aerobis o anaerobis, paràsits obligats dels animals i patògens per a l’home (Pasteurella pestis és l’agent causal de la pesta bubònica) i per als animals (Pasteurella multocida ataca els bòvids, els porcs i les ovelles i provoca en els ocells el còlera de l’aviram).