Resultats de la cerca

S’anuncia el descobriment dels diaris del capitost nazi Heinrich Himmler Identificades en un arxiu militar de Podolsk, una ciutat al sud de Moscou, les més de 1000 pàgines del document corresponen als anys 1938, 1943 i 1944, i seran estudiades per especialistes, que els compararan amb els diaris de Joseph Goebbels Himmler va ser el principal dissenyador i executor del sistema d’extermini massiu de jueus en camps de concentració

D’origen jueu, amb catorze anys fou deportat al camp d’extermini d’Auschwitz 1944, i posteriorment fou traslladat al de Buchenwald, d'on fou alliberat el 1945 De nou a Budapest, exercí com a periodista fins el 1951, any que el diari on treballava fou clausurat per desviar-se de les directrius del règim comunista Posteriorment, es dedicà professionalment a la traducció, i feu versions a l'hongarès d'obres de Camus, Sartre, Kafka, Wittgenstein i Freud, entre d'altres, el pensament de molts dels quals l'influí literàriament Tanmateix, la seva obra, que ha estat considerada com un…

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

Reinhold Hanning, de 94 anys, és condemnat a cinc anys de presó per participar en qualitat accessòria en l’assassinat en massa de 170000 persones al camp d’extermini d’Auschwitz Del 1942 al 1944 Hanning va ser soldat de les SS en aquest camp de concentració En el judici, que ha tingut lloc a la ciutat de Detmold Rin del Nord-Westfàlia al llarg de quatre mesos, va manifestar que coneixia la funció del camp, però que no va fer res per impedir-la, i que se’n penedia

Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants

Ingressà a la CNT d’estudiant En esclatar la guerra arribà a comandant metge amb la columna Roig i Negre Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d’Argelers Passà als camps de Sant Cebrià Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d’extermini d’Alemanya Després de la victòria dels aliats, s’installà a Tolosa de Llenguadoc el 1945 fou nomenat secretari general de la SIA Solidaritat Internacional Antifeixista Després d’haver estat empresonat a la Model de Barcelona 1946-47, es traslladà al Brasil, on exercí la medicina

Maurice Papon, un prefecte de Bordeus durant la Segona Guerra Mundial que a l’abril del 1998 va ser condemnat a 10 anys de presó per haver participat en la deportació de jueus a camps d’extermini nazis, fuig de França el mateix dia en què havia de ser ingressat a la presó en espera de la resolució del recurs de cassació que va presentar contra la sentència Papon, que té 89 anys, explica la seva decisió en una carta al diari “Sud-Ouest”, però l’endemà mateix és capturat a Suïssa i lliurat a la policia francesa

Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en aquests anys hi…

El sincretisme religiós que se'n derivà no fou mai reconegut pels jueus en són testimonis l’episodi evangèlic de la samaritana la paràbola del bon samarità No solament es negaren a collaborar a la reconstrucció del temple de Jerusalem, sinó que n'edificaren un de propi al cim del Garizim, considerat d’aleshores ençà el santuari dels samaritans, on encara actualment immolen el gran sacrifici de pasqua Supervivents de múltiples persecucions i intents d’extermini per part de jueus, bizantins i musulmans, en resten uns 450, repartits en dos centres, l’un a Nābulus i l’altre a Holon…

Esposada pel rei persa Assuer , aconseguí de salvar la vida dels seus correligionaris i de frustrar, així, els plans d’extermini del primer ministre Aman, i féu girar la voluntat reial contra els perseguidors dels jueus Aquests fets, de poca versemblança històrica, semblen ésser l’origen de la festa jueva dels Purim La història d’Ester apareix representada al baptisteri paleocristià de Dura-Europos s III Les illustracions posteriors d’aquest tema o bé segueixen cicles narratius —arquivoltes de la portalada nord de la catedral de Chartres s XIII, tapissos flamencs s XV-XVII i…