Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
Sant Fruitós de Segur (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat
Sant Vicent de la Roqueta
Església
Església i antic monestir cistercenc situat extramurs de l’antiga ciutat de València.
L’església, renovada, és ara la parròquia de Crist Rei La primitiva església s’erigí al segle IV a l’indret del martiri del diaca Vicenç, damunt una roca que s’alçava davant una de les portes de la ciutat, a la fi del cardo l’actual carrer de Sant Vicent Era en ruïnes el 855, que uns monjos francs de Conques i Castres anaren a recollir el cos del màrtir Fou reedificat i continuà com a església cristiana al segle XII al seu voltant s’hi havia construït un raval, Raiosa El 1172 fou cedida pel rei musulmà de València a Alfons I de Catalunya, en el conveni fet perquè aixequés el setge de València…
Campanar
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb amb les pedanies de Benimàmet i Beniferri, a més del disticte de Benicalap, a l’est amb el districte de la Saïdia, al sud amb Extramurs i l’Olivereta i a l’oest amb els termes municipals de Paterna, Quart de Poblet i Mislata Inclou els barris de Campanar , Tendetes, el Calvari i Sant Pau Campanar fou un municipi independent fins que el 1897 fou annexionat a la ciutat de València Encara avui el seu centre històric conserva les característiques d’un típic poble de l’Horta
Sant Llàtzer de l’Hospital dels Leprosos (Perpinyà)
Art romànic
L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi
la Devesa
El parc de la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord…
Sobre-roca
Història
Un dels quarters de la ciutat de Manresa, situat a l’extrem NE de l’antiga ciutat, en lloc enlairat, recordat encara pel carrer de Sobre-roca.
S'hi començà a construir al s XII, i al següent fou englobat en la vella ciutat amb un nou pany de muralla en la qual s’obrien els portals de Sobre-roca, de la Cuireteria o de Santa Llúcia i el de Mossèn Bosc Comprenia els carrers de la Bosseria i de Sobre-roca, de la Cuireteria, de na Senioses, de Viladordis i, extramurs, el raval de Sobre-roca o de Sant Andreu, nom de l’hospital que hi havia El 1956 hom descobrí una de les torres de l’antic portal de Sobre-roca, força ben conservada
Ferreries

Vista del barri de Ferreries, que concentra més de la sisena part de la població de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Raval
Raval de Tortosa, a la dreta de l’Ebre, davant el nucli urbà.
Era una antiga illa illa de Gènova, actualment soldada a la riba dreta del riu El nom es deu a les foneries de ferro i de metall, que encara hi persisteixen, i potser als ferrers establerts prop dels hostals extramurs, que són citats ja per Despuig el 1577 fins fa poc hi tenien l’origen encara els serveis de viatgers Hi havia l’antic convent trinitari de Sant Blai Ha estat molt perjudicat en tots els setges que hi ha hagut a la ciutat Els ravals de la Creu i el de Sant Vicent hi són inclosos
Sant Joan d’Àger
Art romànic
Antiga parròquia, avui desapareguda, situada extramurs de la vila d’Àger, al raval del Pedró Per alguns vestigis descoberts els darrers quaranta anys, es pot afirmar que fou una de les primeres esglésies d’Àger, malgrat que les seves notícies documentals són força migrades i tardanes La primera és del 1377 Al segle XVII consta annexa a la parròquia de Sant Vicenç En el llibre de visita de l’arxiprestat dels anys 1758-59, encara es fa menció de l’església de Sant Joan, antiga parròquia convertida en aquell moment en una simple capella de la parròquia de Sant Vicenç
Ildefonso Schuster
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Monjo de Sant Pau Extramurs on canvià el seu nom d’Alfredo pel d’Ildefonso, n'esdevingué abat 1918 Arquebisbe de Milà i cardenal 1929, fou intermediari de les negociacions de rendició entre Mussolini i el comitè d’alliberament de l’Alta Itàlia 1945 Fou el primer rector del Pontifizio Istituto Orientale, a Roma 1919-22 Gran coneixedor de la història de la litúrgia, publicà, entre d’altres, el Liber sacramentorum 1919-29 i treballà per la renovació del ritu ambrosià i del seu cant, amb la collaboració de Gregori MSuñol i Baulenes 1931 Fou beatificat el 1996
Sant Nicolau de la Seu d’Urgell
L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats