Resultats de la cerca

Es mostren 6063 resultats

màquina pentinadora

Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra…
Gran enciclopèdia catalana

cascavell

Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua

Victorrocha (cc-by-sa-3.0)

Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
Gran enciclopèdia catalana

endoscopi

Endoscopi amb detall amplicat de l’extrem de biòpsia. Dos feixos de fibres òptiques independents, situats a l’interior del tub flexible, condueixen la llum, il·luminen els teixits i transmeten la imatge a l’ocular de l’aparell.

© Fototeca.cat

Instrument utilitzat en la pràctica de l’endoscòpia.
Varien molt segons la regió anatòmica que hom vulgui explorar, però essencialment són constituïts per un tub metàllic, una font d’illuminació en un extrem i un sistema de lents que permeten l’observació Per l’interior de la majoria d’endoscopis hom pot passar aparells de biòpsia, electrocoagulació, microcirurgia i d’altres
Gran enciclopèdia catalana

tossal del Rei

El tossal del Rei, al extrem meridional dels Ports de Beseit

© Fototeca.cat

Cim
Cim (1.356 m) dels ports de Tortosa, termenal dels municipis de la Sénia (Montsià) i Vall-de-roures (Matarranya) i el poble de Fredes (Baix Maestrat), límit històric dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya.
Gran enciclopèdia catalana

Vallmanya

El canal de Vallmanya, braçal del d’Aragó i Catalunya, dins el terme d’Alcarràs, a l’extrem de ponent del Pla de Lleida (Segrià)

© Fototeca.cat

Llogaret
Llogaret i antic terme del municipi d’Alcarràs (Segrià), a l’extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar.
Es tracta d’una extensa propietat inicialment 3500 ha regada pel canal d’Aragó i Catalunya canal de Vallmanya , amb desguassos vers el Cinca Presideix el nucli l’antiga casa senyorial edifici del s XVII, recentment restaurat a poca distància hi ha la casa dels caçadors En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques Al s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d’Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de…
Gran enciclopèdia catalana

les Agulles

Les Agulles. A l’extrem esquerre, la Cadireta d’Agulles i la Foradada

© Xevi Varela

Serra
Regió, la més occidental, de la muntanya de Montserrat , dins el municipi del Bruc (Anoia).
Gran enciclopèdia catalana

cinglera del Far

Vista de la cinglera del Far

Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)

Cinglera del municipi de Susqueda (Selva) que constitueix l'extrem oriental dels cingles de Tavertet.
 Coronada a l'extrem SE, on hi ha el seu cim més elevat el Far , 1125 m d'altitud, pel santuari del Far
Gran enciclopèdia catalana

la Tallada

El poble de Tallada és situat a l’extrem meridional del terme de Sant Guim de Freixenet

© Fototeca.cat

Poble
Poble del municipi de Sant Guim de Freixenet (Segarra), dins l’antic terme de Freixenet de Segarra, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.
El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193
Gran enciclopèdia catalana

espiga

Aspecte general d’una gramínia on s’aprecia l' espiga , a l’extrem superior de la planta

© Fototeca.cat

Botànica
Agronomia
Conjunt de grans disposats al llarg d’un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
 
Gran enciclopèdia catalana

degradació d’Edman

Bioquímica
Mètode bioquímic utilitzat per a identificar la seqüència d’aminoàcids de l’extrem amí terminal d’una proteïna o pèptid.
Els aminoàcids d’aquest extrem es fan reaccionar amb l’isotiocianat de fenil i se separen de la resta de la proteïna D’aquesta manera els aminoàcids poden ésser identificats posteriorment mitjançant cromatografia líquida d’alta pressió
Gran enciclopèdia catalana