Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Conflicte a la fàbrica Bertran i Serra de Manresa, que deriva en d'altres fàbriques i poblacions
Esclata un conflicte a la fàbrica Bertran i Serra de Manresa, que acaba generalitzant-se a tota la ciutat i escampant-se a altres localitats catalanes Les vagues se succeiran al llarg de tot l’any
Łódź

Una de les nombroses fàbriques a l’entramat urbà de Łódź
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, Polònia.
És el primer nucli industrial tèxtil de Polònia i un dels més importants d’Europa, tant en el ram del cotó com en el de la seda, la llana i les fibres artificials Aquesta especialització ha estat afavorida per l’afluència d’obrers tèxtils expulsats de la indústria pesant alemanya L’evolució ha estat molt recent, fins al punt que Łódź tenia només 50 000 h a mitjan s XIX, i la propera ciutat de Zgierz la doblava en població La planta és ortogonal, entorn de la via principal, la Piotrkowska La trama urbana inclou, d’una forma anàrquica, grans fàbriques, vies fèrries, parcs i àrees residencials…
Sociedad General Azucarera de España
Empresa fundada a Madrid el 1903 per a l’explotació de fàbriques de sucre, refineries i destil·leries.
És la segona empresa del sector en l’àmbit estatal Té fàbriques a Castella i Andalusia Participa a Unión Alcoholera Española, que té una fàbrica a València
proteccionisme
proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834)
© Fototeca.cat
Economia
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
Concepte, orígens i auge del proteccionisme fins a la primera meitat del segle XX Aquesta política es tradueix en diferents nivells d’intensitat, i pot anar des de prohibicions d’importació o exportació fins a la utilització dels aranzels com a instrument d’aquella protecció, graduant l’alçada dels drets segons la intensitat de la protecció que hom vol assegurar La política proteccionista pot tenir un caràcter permanent, com és el cas dels períodes d’autarquia, o pot adoptar la forma d’un proteccionisme dit educador, basat en la necessitat d’envoltar la indústria naixent o menys desenvolupada…
aviadura
Indústria tèxtil
Llicet, especialment a les fàbriques de sederies i cintes.
trescanadora
Indústria tèxtil
Nom que hom dóna en les fàbriques de sederia a la fileta
.
Craiova
Ciutat
Capital del judeţ de Dolj, Romania, situada a la vora del riu Jiu.
Principal ciutat de la regió històrica de l’Oltènia, fou un antic centre comercial que s’ha transformat en nucli industrial hi ha indústria química, fàbriques de material ferroviari, indústria de material elèctric, refineries de sucre i fàbriques de conserves És també un important centre universitari Universitatea din Craiova, fundada el 1966
Plzeň
Ciutat
Capital del kraj de Bohèmia Occidental, a Bohèmia, Txèquia, situada al SW de Praga.
És centre cultural, amb una gran tradició industrial té fàbriques de paper, calçat i vidre, quatre grans fàbriques de cervesa especialitat Pilsen i una important indústria siderúrgica, destinada a fabricar armes i vehicles, fundada el 1859 pel comte Evon Waldstein, i adquirida el 1869 per E Škoda El centre de la ciutat ha conservat el traçat primitiu, amb edificis gòtics i renaixentistes
patronal
Economia
Política
Sociologia
Associació de fabricants o patrons per a defensar llurs interessos econòmics i socials.
Hom pot considerar el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, creat el 1799, com la primera associació patronal sorgida al Principat Procurà la defensa dels interessos econòmics propis, en especial el proteccionisme, i posteriorment, a més, la resistència a les demandes dels obrers Aquell organisme amplià el seu abast i adoptà diferents denominacions Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó a partir del 1821, Junta de Fàbriques a partir del 1847, etc Posteriorment, el 1889, hom fundà el Foment del Treball Nacional i, més especialment adreçada a combatre el moviment…
indústries de guerra
Militar
Conjunt d’indústries destinades a la producció d’armament (indústria de l'armament).
A Catalunya, en el període de 1936-38, el conjunt industrial dels rams siderometallúrgic, químic i d’aviació depenia de la Comissió d’Indústries de Guerra Era format per empreses una part de la producció de les quals servia a la guerra, però no era exclusivament bèllica noves empreses, creades aprofitant les installacions preexistents o construïdes de nova planta, exclusivament per a la guerra, i empreses auxiliars o complementàries que rebien encàrrecs de la Comissió El 15 de setembre de 1936 el complex industrial de guerra format per les empreses dels dos primers grups comprenia 24…