Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
milà negre

Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
astor
astor
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de rapinya de la família dels falcònids semblant a l’esparver, però més gros (de 50 a 60 cm de llargada); la femella és bastant més grossa que el mascle.
Són de colors foscs al dors i blanquinosos al ventre, amb petites franges transversals brunes El cap és petit el bec, fort i encorbat i les potes fermes amb urpes potents Tenen les ales curtes i arrodonides, i la cua llarga volen veloçment, amb un ràpid batre d’ales, o bé planen Habiten als boscs fins a uns 2 000 m d’altitud A l’estiu viuen al nord d’Europa i d’Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i al nord d’Àfrica Cacen altres ocells faisans, perdius, aviram i petits mamífers conills, llebres Molt apreciat en falconeria, és anomenat també falcó perdiguer
esparver d’estany
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 50 cm de llargada, ales llargues (obertes, en forma de M obtusa), lleugerament arrodonides, i cua i cos també llargs.
El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears
esparver vulgar

Esparver vulgar
© Leif Bolding
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 27 a 38 cm de llargada, ales curtes i arrodonides, cua llarga, cap petit, bec curt, potes esveltes de color groc i urpes molt fortes.
Els mascles presenten el plomatge de les parts superiors gris pissarrenc, el de les inferiors blanc roig amb moltes franges de color gris vermellós i una taca blanca al clatell Les femelles són molt més grosses que els mascles de vegades el doble, presenten sobre l’ull una ratlla blanca que els arriba fins a l’occípit i tenen les franges de les parts inferiors blanques i burelles Ambdós sexes presenten franges grises a la cua És molt voraç i caça tant al descobert com a l’aguait Nia preferentment als arbres, sobretot als pins Habita a gairebé tot Euràsia, és migrador parcial a l’hivern i…
harpia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’1 m de llargada, que té el cap i el coll grisos, la part inferior del pit, l’abdomen i les potes blancs i la resta del plomatge negre.
Presenta, al cap, un plomall erèctil negre en forma de corona, i les urpes són més potents que les de cap altre ocell Té les ales curtes i amples És silvícola i s’alimenta de simis, peresosos, guacamais i mamífers petits Habita a Amèrica, des del sud de Mèxic fins al nord de l’Argentina
xoriguer
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 34 cm, que té les parts superiors de color castany rogenc, les inferiors ocràcies, amb taques negres formant llistes verticals, les puntes de les ales negrenques i una llista vertical fosca sota cada ull.
El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans
grifó

grifó
Jon Nelson (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 55 cm, que té plomatge gris amb franges negres a les parts superiors, blanc tacat de bru fosc a les inferiors, i les potes i la cera del bec d’un groc viu.
De sempre ha estat molt apreciat en falconeria Habita a l’extrem nord d’Euràsia i Amèrica És excepcional als Països Catalans
milà

Milà
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 60 a 65 cm, de color castany fosc amb la vora de les plomes més clara, les parts inferiors més vermelloses, amb fines ratlles verticals fosques, i el cap i el coll grisencs ratllats de negre.
Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans
Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…
esparver cendrós

Esparver cendrós
© India Biodiversity Portal
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 46 cm de llargada, molt similar a l’esparver d’estany, del qual es distingeix pel plomatge dels mascles, que és una mica més fosc, sense taca blanca al carpó, amb el ventre i els costats llistats de gris o de negre i una franja negra estreta a la meitat de les ales.
S'alimenta de petits vertebrats i insectes grossos Migrador parcial Habita als aiguamolls, a gairebé tot Europa, Àsia i Àfrica hiverna i nia a tots els Països Catalans, excepte a les Balears, per on només passa en migració
