Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
capriccio
Música
Composició instrumental o vocal de forma lliure caracteritzada, de vegades, per l’allunyament de les normes estilístiques pròpies d’una època, un gènere, etc.
Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de fragments o…
ricercare
Música
Forma musical renaixentista, vinculada al preludi, el tiento, la fantasia i les cançons.
El seu origen es troba en l’art de la variació cultivat pels instrumentistes de llaüt i de viola de mà Els organistes compongueren ricercari segons la tècnica de la imitació Bach en compongué el 1747 en l' Ofrena musical , com a forma arcaica
Gervasi Gallardo i Villaseñor
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador gràfic i il·lustrador de revistes.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia, recollí moltes de…
Robert de la Riba
Música
Nom de religió del compositor i organista català Joan Sans i Balcells.
Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…
Rodolphe Bresdin
Disseny i arts gràfiques
Gravador francès, admirador apassionat de Rembrandt.
Executà especialment aiguaforts i litografies, on plasmà un gust accentuat per la fantasia, amb una temàtica d’escenes bíbliques i paisatges A la seva època fou poc conegut
fantasista
Persona que s’abandona a la fantasia en art, en literatura, en música, etc.
Ursula Kroeber Le Guin

Ursula Kroeber Le Guin
Literatura
Novel·lista nord-americana de fantasia i ciència-ficció, que signava Ursula K. Le Guin.
Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…
Johann Jakob Breitinger
Literatura
Crític literari suís.
En llengua alemanya escriví, en collaboració amb Johann Jakob Bodmer, Kritische Dichtkunst ‘Art poètica crítica’, 1740, contra la crítica poètica de Johann Christoph Gottsched i defensant la imaginació i la fantasia
Gina Lollobrigida

Gina Lollobrigida
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Creaà personatges populars Fanfan la tulipe 1951, Pane, amore e fantasia 1952, La donna più bella del mondo 1955, Trapeze 1955, Salomon and the Queen of Sheba 1959, Hotel Paradiso 1965, etc
filet
Disseny i arts gràfiques
Làmina de llautó o d’aliatge tipogràfic, de la mateixa alçada del tipus, emprada per a imprimir les ratlles anomenades filets
.
Els principals tipus són fi, canya, mitjacanya o gras i magre, seminegre, negre, pointillé, tremblé, fantasia, dol i atzurí o atzurat Un tipus especial són els filets perforadors o encunyadors , fabricats amb acer