Resultats de la cerca

El seu origen es troba en l’art de la variació cultivat pels instrumentistes de llaüt i de viola de mà Els organistes compongueren ricercari segons la tècnica de la imitació Bach en compongué el 1747 en l' Ofrena musical , com a forma arcaica

Al segle XVI i al principi del XVII el terme capriccio serví tant per a anomenar obres molt semblants al madrigal o al ballet cantat com per a referir-se a peces instrumentals properes al ricercare o la toccata Ben aviat també s’utilitzà per a definir una forma instrumental contrapuntística més precisa, emparentada amb la fantasia i la canzona Durant el Barroc tardà se’n continuà fent un ús lliure dins la música instrumental, sovint com a moviment d’una sonata A Vivaldi o una suite JS Bach G Tartini, PA Locatelli i sobretot N Paganini, al segle XIX, l’usaren al capdavant de…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia,…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Filla dels antropòlegs Alfred L Kroeber  i Theodora Quinn Kroeber, es graduà al Radcliffe College el 1951 i, l’any següent, obtingué un màster en literatura romànica medieval i del Renaixement per la Universitat de Colúmbia Posteriorment anà becada a París, on conegué l’historiador Charles Le Guin, amb qui es casà El 1966 publicà la seva primera novella, Rocannon’s World , a la qual seguí, dos anys més tard, el primer volum de la saga Earthsea A Wizard of Earthsea , 1968 The Tombs of Atuan , 1971 The Farthest Shore , 1972, que rebé el National Book Award for Young People’s Literature Tehanu…

Executà especialment aiguaforts i litografies, on plasmà un gust accentuat per la fantasia, amb una temàtica d’escenes bíbliques i paisatges A la seva època fou poc conegut

En llengua alemanya escriví, en collaboració amb Johann Jakob Bodmer, Kritische Dichtkunst ‘Art poètica crítica’, 1740, contra la crítica poètica de Johann Christoph Gottsched i defensant la imaginació i la fantasia

Creaà personatges populars Fanfan la tulipe 1951, Pane, amore e fantasia 1952, La donna più bella del mondo 1955, Trapeze 1955, Salomon and the Queen of Sheba 1959, Hotel Paradiso 1965, etc

Els principals tipus són fi, canya, mitjacanya o gras i magre, seminegre, negre, pointillé, tremblé, fantasia, dol i atzurí o atzurat Un tipus especial són els filets perforadors o encunyadors , fabricats amb acer