Resultats de la cerca

A l’antiga Roma, era portat pels lictors quan anaven davant determinats magistrats La destral simbolitzava la justícia, i el feix de vares, la força El seu origen és etrusc Fou reprès com a emblema de la Revolució Francesa, i al s XX, com a símbol del feixisme italià

Dirigit per Benito Mussolini del 1912 al 1914, que en fou expulsat En ésser prohibit el 1926 pel feixisme, passà a la clandestinitat fins a l’alliberament de Roma 1944 Hi reaparegué com a òrgan del partit socialista de Pietro Nenni, i l’any següent també a Milà

El nucli inicial i més important radica a Itàlia, amb el Movimento Sociale Italiano MSI, que, juntament amb el neonazisme, ha estat l’inspirador de petits grups de l’extrema dreta arreu del món occidental A Itàlia, nuclis clandestins d’aquest signe Ordine Nero, Ordine Nuovo, etc han protagonitzat, des dels anys setanta, sagnants accions terroristes

Especialista en el període de la dictadura franquista, és professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou membre de la Junta de la Societat Catalana d’Estudis Històrics Combina la docència universitària amb la investigació al Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, del qual forma part de l’equip director Conjuntament amb Pere Ysàs i Solanes ha publicat L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 1981, Patria, Justicia y Pan Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 1985, Els industrials catalans durant el franquisme…

La ciutat més important és Ponça 3 589 h 1980 Mines de caolí i bentonita oliveres i vinya La llegenda en féu residència de la maga Circe Fou residència dels emperadors romans Florent pel seu comerç s XV, fou sovint saquejada pels pirates Fou, sota els Borbó i sota el feixisme, lloc d’exili i de confinament

Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys

Fou ministre d’agricultura 1911-14 i del tresor 1917-19 essent president del govern 1919-20 hagué d’afrontar la crisi economicosocial de la postguerra Oposat al feixisme, s’exilià a França 1924, fou detingut pels alemanys 1943 i deportat a Salzburg En tornar, el 1945, fou un dels fundadors de la unió democràtica nacional i senador 1948-53

Advocat, fou elegit diputat pel partit liberal els anys 1909, 1913, 1919 i 1921 Presidí la cambra de diputats 1920-23 Es declarà contrari al feixisme i boicotejà les sessions de la cambra El 1946 fou elegit president provisional de la república italiana, fins el 1948, que fou nomenat senador vitalici, i ocupà altres càrrecs president del senat 1951-52 i de la cort constitucional 1956-58

De formació autodidàctica, durant la seva joventut viatjà molt per Europa, i publicà després les seves impressions La seva narrativa descriu el món de la petita burgesia i de la pagesia del seu país, com en Johannes 1922, Die Jünglingszeit des Johannes Schattenhold ‘La joventut de Johannes Schattenhold’, 1930, etc Cap al final de la seva vida se sentí atret pel feixisme alemany Morí durant un bombardeig

Diputat liberal des del 1866, entre el 1891 i el 1910 ocupà diversos càrrecs polítics Substituí Giolitti com a primer ministre 1914 i, en esclatar la Primera Guerra Mundial, mantingué Itàlia neutral El 1915, però, arran del tractat de Londres —que afavorí—, arrenglerà el país amb l’Entesa Deposat 1916, cooperà inicialment amb el feixisme Entre altres obres, escriví La neutralità italiana , 1914 1928