Resultats de la cerca

Format a Ferrara, Florència i Milà S'inicià en un estil romàntic i en 1888-89 illustrà els contes d’Edgar Allan Poe Influït pel divisionisme —sobre el qual publicà escrits teòrics— i el simbolisme, exposà una discutida Maternitat a la Triennale de Milà del 1891 i a l’exposició de la Rose-Croix de París del 1892 Illustrà I promessi sposi de Manzoni 1891-96 Se centrà en un simbolisme ampullós i allegòric o místic, influït potser per Walter Crane, que fou consagrat el 1907 en ésser-li encarregada l’organització de la Sala del Sogno Sala del Somni de la Biennal de Venècia Els…

Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència

Eclèctic, rebé moltes influències Decorà palaus de Ferrara A Roma, influït per Rafael, féu La Mare de Déu i sants Galleria Estense, Mòdena Posteriorment, influït per Dosso Dossi, amb qui treballà, pintà el Sant Sebastià del Museo Nazionale de Nàpols

Jesuïta 1745, arran de l’expulsió de l’orde 1767 s’exilià a Ferrara És autor de diverses composicions pseudopoètiques, una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer, i del poema heroic La Carleida , inèdit, en lloança de Carles III per la pau de Versalles de 1783 i la renúncia de Gibraltar

De molt jove s’establí a Roma Residí també a Florència i a Venècia, i des del 1563 a Ferrara, on treballà a la cort d’Alfons II Considerat un dels fundadors de la crítica numismàtica, el seu llibre Le immagini delle donne auguste tingué molt èxit a l’època Són nombrosos els gravats en coure que se'n conserven

Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric

Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics

Ensenyà filosofia a Ferrara i a Pàdua Seguidor de la interpretació alexandrina d’Aristòtil, afirmà el caràcter intramundà del coneixement científic, separant filosofia i teologia

Professor de medicina a Bolonya 1520-27 i a Ferrara 1527 Fou autor de treballs sobre anatomia de gran interès, com Comentaria cum amplissimis additionibus super anathomia Mondini 1521 i Isagogae 1522, tractat sobre l’anatomia del cor, pels quals és considerat com una de les grans figures del renaixement de l’anatomia Juntament amb un important treball sobre cirurgia, Tractatus de fractura calvariae seu cranii 1518, estudià l’anatomia del cervell, descriví per primera vegada l’apèndix vermiforme i fou un dels grans clínics del seu temps, al qual és deguda, en part, la difusió del…