Resultats de la cerca
Es mostren 3262 resultats
altura
Altures de diferents figures i cossos geomètrics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment de recta (o també la seva longitud) en les figures i en els cossos geomètrics comprès entre dos de llurs elements (un vèrtex i un costat al triangle, dos costats al paral·lelogram) i perpendicular almenys a un d’aquests elements, anomenat base, o bé a una recta o a un pla que els determini.
Moltes figures i molts cossos presenten diverses altures segons quin costat hom prengui com a base En un triangle, les tres altures es tallen en un punt dit ortocentre i els seus peus determinen el triangle òrtic
papiroflèxia
Figures de papiroflexia
© Laura Martínez Ajona
Art
Educació
Tècnica de construcció d’objectes decoratius en paper plegat sense tallar, enganxar ni afegir cap element.
Els seus orígens no són coneguts, però hom suposa que es desenvolupà a partir de l’art de plegar roba Al Japó, on és anomenat ōrigami , hom el divideix en dues categories figures utilitzades en festes rituals com els noshi o altres objectes decoratius que s’uneixen als donatius lliurats als temples i figures amb un valor purament decoratiu ocells, insectes, flors, etc Actualment el principal teòric sobre el paper plegat és Akira Yoshizawa A Europa, Friedrich Fröbel introduí les tècniques del plegatge de paper de color com una activitat a càrrec dels nens als jardins d’infància
tangram
Diferents figures fetes amb tangram
Roberto Mansi | Dreamstime.com
Jocs
Trencaclosques d’origen xinès constituït per un quadrat dividit en set formes geomètriques amb la combinació de les quals es poden construir diverses figures.
inscrit | inscrita
Figures inscrites
Fototeca.cat
tomba de Qin Shi Huangdi
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC) amb més de 6 000 figures de soldats de terracota simulant un exèrcit en formació de batalla
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l’any 210 aC i…
simetria
Dues figures obtingudes per simetria axial i central
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Configuració d’un objecte que és invariant per a determinats moviments geomètrics.
Dins el concepte de simetria hom estudia modernament tots el moviments geomètrics del pla i de l’espai Una simetria axial és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a una recta donada dita eix de simetria i les distàncies de P a l’eix i de P' a l’eix són iguals Una simetria especular és la transformació que per a tot punt P n'assigna un altre P' , de manera que la recta PP' és perpendicular a un pla donat dit pla de simetria i les distàncies de P al pla i de P' al pla són iguals Una simetria central és una rotació de 180°…
superposició
Matemàtiques
Principi geomètric segons el qual figures iguals admeten un moviment rígid o isometria que transforma l’una en l’altra.
Aquestes figures són dites superposables així, dos triangles de costats iguals ho són El principi de superposició permet de classificar les figures Aquest és l’objecte central de la geometria mètrica
Ars magna
Dues figures de l’Ars magna lul·liana: a l’esquerra la figura S completa amb setze cambres; a la dreta la figura A simplificada amb nou cambres
© Fototeca.cat
Obra de Ramon Llull, escrita entre el 1305 i el 1308, que fou publicada amb el títol d’Ars magna generalis ultima, versió definitiva de l’art lul·liana que ja havia explicat en diverses obres anteriors (principalment Art abreujada d’atrobar veritat, o Art major).
Les primeres temptatives d’una art combinatòria es troben ja cap al final del Llibre de contemplació en Déu , el qual és una de les obres més exactes de Ramon Llull La finalitat de l’art consisteix a proposar un sistema de principis generalíssims, aplicables a totes les ciències, que serveixi d’ajuda per a cercar la veritat i resoldre així els diversos problemes científics Concretament, però, aquesta recerca sistemàtica de la veritat anava encaminada a la conversió dels musulmans i dels jueus L’art lulliana pot ésser resumida en sis elements característics, dins els quals els principis…
vasos lucans
Art
Peces de ceràmica, produïdes a l’antiga Lucània, d’imitació àtica amb figures roges, però amb uns caràcters estilístics particulars.
La producció, iniciada probablement per ceramistes d’origen grec, actius a Turis o a Heraclea a la fi del segle V aC, es distingeix per la composició de les figures, que són més primes i allargades, amb expressions patètiques Representen personatges amb un colom a la mà i també amorets amb les ales desplegades Dintre aquest grup cal incloure també l’escola de Paestum
falcó
El Falcons de Barcelona
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el seu primer…