Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
leptòtrix
Biologia
Gènere de bacteris de l’ordre dels clamidobacterials, de la família de les clamidobacteriàcies, que són quimiosintètics i oxiden les sals ferroses a sals fèrriques.
Habiten a la gespa, i formen filaments envoltats d’una beina flexible que es cobreix d’hidròxid fèrric Es reprodueixen per conidis
Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies
Les coccocarpiàcies Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia El tallus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós Es fixa al substrat per rizinoides de cèllules més o menys isodiamètriques Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medulla són paralleles a la superfície Els fotobionts són cianòfits filamentosos Scytonema, Stigonema , i d’altres Els ascocarps són biatorins a Steinera , lecanorins, amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex Els ascs tenen l’àpex…
filament
Indústria tèxtil
Cos filiforme d’una longitud indefinida.
Entre les matèries tèxtils naturals, les sedes són filaments Les matèries artificials o sintètiques són obtingudes per extrusió, gairebé sempre en forma de filament
leucotricàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les beggiatoals formada per organismes que oxiden àcid sulfhídric (Thiothrix) i matèria orgànica (Leucothrix).
Tenen una estructura en tricomes incolors i fixos es reprodueixen fent llenegar l’extrem dels tricomes gonidis, els quals donen lloc a nous filaments
cambra aerífera
Botànica
Cadascuna de les cel·les que hi ha a la superfície d’algunes hepàtiques tal·loses (marcancials).
Aquestes celles, separades entre elles per cloendes constituïdes per petites cèllules, contenen els filaments assimiladors, i es comuniquen a l’exterior per un porus complex
centríol
Biologia
Orgànul situat al mig de la centrosfera del centre cel·lular i que, tant estructuralment com funcionalment, en constitueix la part més important.
Es divideix durant la interfase i participa en la cinètica de la mitosi i en la formació de cilis, flagels, axostils, filaments parabasals i rizoplasts
interstici
Medicina
Espai existent entre les cèl·lules que componen un teixit.
Aproximadament una sisena part dels teixits és espai intersticial Aquest està ocupat per líquid, filaments formats per àcid hialurònic i proteïnes, i feixos de fibres de collagen que configuren l’arquitectura del teixit
cinètida
Biologia
Aparell de locomoció que tenen certes cèl·lules lliures (bacteris, ciliats, flagel·lats), amb el qual es poden desplaçar en llur medi ambient, orientant-se per estímuls físics o químics.
La cinètida més simple té solament uns quants filaments citoplasmàtics, però en el cas general és constituïda per mastigosomes que es prolonguen en cilis o flagels i que són units al centre cellular per fibrilles, anomenades desmoses
salpera
Pesca
Nansa especialment destinada a la pesca de salpes, d’uns 60-80 cm d’alçada i 1 m de diàmetre.
La salpera és envoltada de filaments d’algues que serveixen d’esquer per a atreure les salpes La pesca amb salpera és feta a la primavera, quan hi ha la mena d’algues que agraden a les salpes
arquetal·lus
Anatomia vegetal
Tal·lus de tipus primitiu de les algues, en el qual les cèl·lules són totes semblants i susceptibles de dividir-se per bipartició, o de reproduir-se sexualment.
Si, després de dividir-se, es mantenen unides en agregats envoltats de gelatina, tipus palmelloide, en filaments, tipus trical, formen l' arquetallus típic Si les cèllules es mantenen aïllades com les clorelles i les clamidomones, formen l' arquetallus dissociat