Les coccocarpiàcies i les vezdeàcies

Les coccocarpiàcies

Constitueixen una família de distribució pantropical, amb el centre de dispersió a Amèrica del Sud i el SE d’Àsia. El tal·lus pot ésser areolat, foliacio-lobulat o curt i finament fruticulós. Es fixa al substrat per rizinoides de cèl·lules més o menys isodiamètriques. Les hifes dels còrtexs superior i inferior i les de la medul·la són paral·leles a la superfície. Els fotobionts són cianòfits filamentosos (Scytonema, Stigonema, i d’altres). Els ascocarps són biatorins (a Steinera, lecanorins), amb el marge propi poc o gens visible i el disc, en general, convex. Els ascs tenen l’àpex engruixit i la paret apical amiloide. Contenen vuit ascòpores unicel·lulars, incolores, globoses o fusiformes. Només en tenim dos representants als Països Catalans, tots dos calcífugs i higròfils, Spilonema paradoxum i S. revertens, que viuen en superfícies d’escorrentia, on és fàcil confondre’ls a primera vista, amb Lichinella stipatúla (liquinàcies). El tal·lus és de color negre, i és constituït per filaments de no més de 3 mm de longitud. En S. paradoxum, els filaments creixen més o menys aplicats al substrat, i en S. revertens, freqüent als gresos rojos del Baix Llobregat, en llocs poc assolellats, s’agrupen en pulvínuls densos, que confereixen al tal·lus un aspecte fissurato-areolat, amb els filaments erectes.

Les vezdeàcies

Les vezdeàcies són una curiosa família, de situació incerta entre les lecanorals, representada pel gènere Vezdaea, de líquens crustacis que viuen a les molses. Primer, el tal·lus penetra sota la cutícula de les cèl·lules, i després surt a l’exterior i forma partícules arrodonides amb aspecte de soredi. L’alga símbiont, Leptosira obovata, no apareix en cap altre gènere de liquen. L’ascocarp és un simple feix d’ascs, embolicats per paràfisis molt ramificades i anastomitzades. La paret de l’asc, gruixuda i amiloide, es fa més prima vers l’àpex. Les ascòspores tenen un o, més rarament, tres septes, i quan maduren presenten la paret finament ornamentada. V. aestivalis, l’única espècie trobada al nostre país, té ascocarps petits i convexos, blanquinosos o de color carni. Només ha estat vista fèrtil als ports de Beseit, sobre la molsa Thamnobryum alopecurum. És una espècie poc conspícua, i és fàcil de passar-la per alt.