Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…
hidrobob
Esports d’aventura
Esport d’aventura que consisteix a fer un descens per un riu amb un flotador cilíndric allargat, anomenat també hidrobob, sobre el qual cal mantenir l’estabilitat.
Practicat en aigües braves, normalment el flotador té una capacitat màxima de sis persones assegudes en filera i proveïdes d’un rem, i es completa amb un altre flotador allargat a cada banda
usekh
Arqueologia
Collar egipci format per diverses fileres de grans tubulars de pasta de vidre o pedretes tallades, disposades en zones amb combinació de colors.
La vora exterior acaba sovint en una filera de grans en forma de llàgrimes S'ajustava al coll, i a la part posterior d’aquest era coronat amb un penjoll de grans acolorits a manera de contrapès
arrencar cebes
Jocs
Joc popular infantil per a nois i noies.
Els participants formen dos bàndols els anomenats ‘cebes’ es disposen en filera, asseguts a terra i fermament agafats per la cintura, a punt de resistir les estrebades dels contraris, els quals, unint llurs esforços, han d’intentar de separar-los d’un en un
endostil
Anatomia
Solc estret del centre de la paret ventral de la faringe dels tunicats i cefalocordats, des de la cavitat bucal fins a l’esòfag.
Les parets laterals són ciliades, i el fons, revestit de cèllules secretores de mucositat i una filera de cèllules flagellades al mig Aquesta estructura permet de capturar partícules alimentàries de l’aigua i de fer-les progressar cap a l’esòfag, facilitant la nutrició micròfaga
fibra
Biologia
Cadascun dels elements en forma de fus o filament que ocorre en els teixits animals.
Aquest element pot ésser una cèllula allargada, una substància fibrosa, un conjunt de cèllules en filera, etc Entre els principals tipus de fibres hi ha la fibra adrenèrgica, la collàgena, la colinèrgica, l'elàstica, la muscular múscul, la nerviosa nervi, la de Purkinje i la de Sharpey
batre
Indústria tèxtil
Formar les malles en les màquines de teixit de punt.
Es fan passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit, moment que les malles són retingudes per les recollides formades un moment abans i és formada una nova filera de malles
concavenàtor
Paleontologia
Gènere de dinosaures carnívors (teròpodes) carcarodontosàurids propis del Barremià superior (Cretaci inferior) de Conca, Castella-la Manxa.
Assolia una llargada mínima de 6 m i es caracteritzava per l’allargament de les espines neurals de dues vèrtebres sacres i la presència d’una filera de petites protuberàncies a l’ulna Hom considera que aquestes protuberàncies eren llocs d’ancoratge d’estructures tegumentàries folliculars, homòlogues a les dels ocells actuals
trefilatge
Tecnologia
Operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metal·lúrgic (barra de metall dúctil, fil metàl·lic, etc) fent-lo passar, per tracció, pels forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials, de diamant, etc.
A cada passada per la filera el metall sofreix una alteració i ha d’ésser regenerat per recuita Per tal d’obtenir, en joieria, fils ben prims sense que es trenquin, cal recobrir-los prèviament d’un altre metall més resistent argent per a l’or, coure per a l’argent, el qual és dissolt, després del trefilatge, amb àcids