Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
amenorrea
Patologia humana
Manca de fluix menstrual.
Fenomen fisiològic que es presenta abans de la pubertat, durant l’embaràs i bona part del període de l’alletament, i després de la menopausa És considerada patològica quan s’esdevé passats els divuit anys i es manté més enllà de dos cicles menstruals L’amenorrea pot ésser primària si la dona no ha tingut mai la regla, i, secundària, quan succeeix un període de menstruacions regulars En moltes societats primitives, en les quals els infants prenen llet materna durant molt de temps, l’amenorrea pot ser un important —quasi l’únic— mitjà de limitació de naixements
hemorroide
Patologia humana
Dilatació d’una vena de l’anus o del recte (hemorroide extern o hemorroide intern).
Pot ésser causa d’un vessament continuat de sang o de fluix hemorroidal, i provoca molèsties locals, a vegades molt vives, que poden exigir sovint un tractament quirúrgic
punt de caramel
Gastronomia
Punt de cocció d’un xarop entre 150 i 170 ºC, en què ha tingut lloc la caramel·lització.
Segons el color més o menys fosc del xarop, el punt de caramel es divideix en punt de caramel fluix color entre groc clar i groc fosc i punt de caramel fort color entre groc fosc i marró
sord | sorda
Fonètica i fonologia
Dit del fonema consonàntic que es realitza sense vibracions de les cordes vocals.
S'oposa a sonor o fluix En la terminologia acústica, els fonemes sords s’anomenen també tensos, atès que l’energia articulatòria es concentra a les cavitats supraglòtiques En català, són sordes les consonants p, f, t, s, š š, k
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades…