Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
classificació articulatòria dels sons del llenguatge
©
Fonètica i fonologia
Ordenació dels trets distintius que deriven de l’anàlisi del treball muscular que efectuen els òrgans de fonació de moviment lingüísticament interpretable.
Constitueix l’objectiu primordial de la fonètica articulatòria o genètica Classificació articulatòria dels fonemes consonàntics del català central ©
panenteisme
Filosofia
Cristianisme
Doctrina ideada per K.C.F. Krause, segons la qual Déu és en tot i tot en Déu.
Malgrat la similitud fonètica, és més a prop del teisme que no del panteisme Hom l’ha considerat també una forma de deisme
punt d’articulació
Lingüística i sociolingüística
Zona o indret on es produeix un contacte o una constricció entre un òrgan actiu i un altre, actiu o passiu, per tal de realitzar una emissió fonemàtica.
Segons el punt d’articulació fonètica, els fonemes de moltes llengües es classifiquen en bilabials, labiodentals, dentals, velars i altres d’acord amb distincions articulatòries pertinents més precises
Ramon Cerdà i Massó
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia romànica a Barcelona i fonètica experimental a Madrid És catedràtic a la Universitat de Barcelona i autor de Lingüística d’avui 1968, El timbre vocálico en catalán 1972 i diversos assaigs
uzbek
Lingüística i sociolingüística
Dialecte del turquès, derivat del txagatai, parlat avui a l’Uzbekistan per uns cinc milions d’individus.
Escrit primitivament en caràcters aràbics i amb una forta influència del persa tant en la fonètica com en el vocabulari, actualment és escrit en lletres cirílliques, i és en una fase de clara expansió literària
linguograma
Fonètica i fonologia
Representació de les zones de contacte articulatori linguopalatal sobre la llengua (palatograma).
El mètode linguogràfic, emprat sobretot per la fonètica experimental clàssica, consisteix en el fet de pintar, generalment, un paladar artificial, amb una emulsió que deixa traces del contacte amb la llengua després d’una articulació simple
espectrògraf acústic
Física
Fonètica i fonologia
Aparell per a la determinació del nivell relatiu de les diferents freqüències que integren un so complex.
Permet d’analitzar-ne els harmònics i d’expressar llur percentatge i nivell És format bàsicament per filtres de banda estreta Hom l’utilitza també en la investigació fonètica, i en aquest àmbit rep el nom de sonògraf
llei de Verner
Fonètica i fonologia
Llei establerta (1875) pel lingüista danès Karl Verner (Aarhus 1846 — Copenhaguen 1896), segons la qual les aspirades o fricatives sordes del germànic comú s’han conservat sordes entre vocals només quan l’accent heretat de l’indoeuropeu queia sobre la primera de les dues vocals; altrament, es convertien en sonores: al sànscrit bhráta, al grec ϕρατήρ, correspon en gòtic brothar ‘germà’, mentre que al sànscrit pitá, al grec πατήρ, correspon en gòtic fadar ‘pare’.
Aquesta llei aportà un nou fonament a la tesi de la regularitat dels canvis fonètics sostinguda pels neogramàtics i donà vigor al principi que estableix que la història fonètica no es fa per semblances, sinó per uns sistemes de correspondències
Bertil Malmberg
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suec.
Treballà en els camps de la fonètica i la romanística, sobretot És autor de Nya vägar inom språkforskningen ‘Els nous camins de la lingüística’, 1959 i de Språket och manniskan ‘La llengua i l’home’, 1966, dels quals hi ha traducció castellana
Arsène Darmesteter
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Professor a la Sorbona Autor de La vie des mots étudiée dans leur signification 1887 i del Dictionnare général de la langue française depuis le commencement du XVII siècle jusqu'à nos jours 1890-1900 amb Adolphe Hatzfeld D’ell pren nom una llei fonètica contrafinal