Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
heterofònic
Música
Dit del so d’espectre complex produït per alguns instruments -sobretot melòdics- que es percep com una barreja de sons simultanis.
S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los
Carles Giner i Vidal
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric
rovalla
Joiells que es desfan per fondre’ls, deixalls d’argenteria.
desfer
Fer fondre, esvair, dissipar, dissoldre, reduir a miques (alguna cosa).
refredament
Tecnologia
Operació que consisteix a fer baixar la temperatura d’un cos per tal de prolongar-ne la conservació (en els aliments), evitar-ne un escalfament excessiu i perjudicial (en els motors).
Així com també permetre'n o facilitar-ne el funcionament en el làser, efectuar una operació química o física com la liqüefacció de gasos o la condensació de vapors, etc El refredament d’un cos calent pot ésser basat bé en la cessió de calories esdevinguda en el seu contacte amb un cos fred, com el refredament dels motors d’automòbil, bé en la capacitat d’absorció de calories d’un cos sòlid en fondre's o en dissoldre's en un líquid o d’un cos líquid o sòlid en evaporar-se o sublimar-se, com en les geladores i en les neveres de glaç o en els refrigeradors de refredament per absorció i per…
fusió
Física
Pas de l’estat sòlid a l’estat líquid.
En augmentar la temperatura d’un sòlid cristallí, va augmentant també l’amplitud de vibració dels àtoms de la xarxa cristallina, fins que, en arribar a una certa temperatura, anomenada temperatura de fusió o punt de fusió , l’ordre cristallí comença a desaparèixer i s’inicia la fusió del sòlid, durant la qual la temperatura es manté constant El punt de fusió és fix i diferent per a cada substància cristallina, bé que depèn de la pressió Les substàncies amorfes, com és ara la cera, el vidre i la major part dels aliatges, no tenen un punt de fusió fix Hom anomena calor de fusió la calor…
despullar
Disseny i arts gràfiques
Treure la pasta d’un roleu per tornar-lo a fondre.
corfondre’s
Sentir fondre’s, la pròpia personalitat, amb allò que l’envolta.
bufador de plasma
Tecnologia
Aparell que pot projectar un doll de gasos (O 2
, Ar, CO 2
, N 2
, aire) parcialment ionitzats —i que per tant no són estrictament parlant plasmes— a temperatures de fins a 20 000 K.
Per escalfar els gasos a aquestes temperatures hom els fa passar a pressió a través d’un arc elèctric, d’una bobina d’inducció o d’un ressonador d’alta freqüència Les molècules del gas es desintegren en àtoms absorbint calor, i aquests, en topar amb l’objecte que hom escalfa, es combinen novament reconstruint la molècula i cedint la calor absorbida en la desintegració i produint un augment considerable de temperatura Polvoritzant certs metalls i injectant-los junt amb el gas d’entrada, hom pot projectar-los en estat de fusió per tal de recobrir una peça metallització Les altes temperatures…
Elsa Morante
Literatura italiana
Escriptora italiana.
El 1941 publicà el seu primer llibre, el recull de narracions Il gioco segreto Amb Menzogna e sortilegio 1948 obtingué el premi Viareggio Del 1957 és L’isola di Arturo traducció catalana de Joan Oliver, 1965, per la qual obtingué el premi Strega, i del 1963 és Lo scialle andaluso La característica més original de la seva obra és una constant versatilitat estilística, que li permet, en les seves pàgines millors, de fondre la representació realista de les motivacions psicològiques amb la transposició lírica de personatges i situacions a un pla fabulós, ple de símbols i mites El 1974 sortí la…