Resultats de la cerca

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011,…

Fugí del seu convent i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d’home exercí oficis diversos, entre els quals el de soldat Fou molt popular a la seva època Li és atribuïda una autobiografia, que alguns consideren apòcrifa Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma

Filla del duc Carles III de Parma En ésser assassinat aquest 1854, fugí a Venècia, on conegué el pretendent tradicionalista a la corona d’Espanya, Carles VII, duc de Madrid, amb qui es casà l’any 1867 Acompanyà el marit, i residí amb ell a Navarra, on es dedicà a obres benèfiques

Fou coronel de les forces catalanes que lluitaren contra Felip V a la guerra de Successió Es destacà en la defensa de Barcelona 1713-14, i prengué part en l’expedició del general Rafael Nebot a les comarques En capitular Barcelona, fugí a Àustria, on serví a l’exèrcit de l’emperador

Durant el Trienni Constitucional fou perseguit per l’absolutisme, i fugí a França, on signà l' Exposición dirigida a Su Santidad 1823, dels bisbes de les diòcesis d’Espanya residents a França També envià als seus diocesans una pastoral 1823 contra el canonge Josep Oliveres, nomenat governador eclesiàstic de Solsona pel general Rotten

Succeí Alaric II, però, atacat alhora pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona, des d’on demanà ajut a Teodoric, rei dels ostrogots Aquests li restituïren la Septimània, però nomenaren rei Amalaric, i Gesaleic fugí al nord d’Àfrica Morí en intentar de recuperar la corona amb l’ajut dels vàndals

Fugí de l’exèrcit austríac, a Bòsnia, i tornà a Itàlia 1878 Per tal de cridar l’atenció del món sobre l’irredemptisme de Trieste, planejà de matar-hi l’emperador austríac Denunciat per uns agents provocadors, fou jutjat i penjat, malgrat les protestes arribades d’arreu Un cant patriòtic istrià porta el seu nom

Un esclau seu, Onèsim, fugí a Roma per cercar l’ajut de Pau, el qual, a Colosses, havia predicat la superació de l’esclavitud Pau el remeté a l’antic amo amb una epístola, segur que les relacions entre amo i esclau, insuperables jurídicament i sociològicament, es mitigarien per la força de l’amor cristià

Es formà a Alemanya — Menschen am Sonntag ‘Homes en diumenge’, 1929—, d’on fugí més tard cap a l’Estat francès i arribà als EUA el 1940 Realitzà en el seu país alguns films de gènere interessants com The Killers 1946, Criss Cross 1948 i The Crimson Pirate 1952 El 1953 retornà a Europa

Cassandre li confià el govern d’Atenes 317-307 aC En caure la ciutat a les mans de Demetri Poliorcetes, es refugià a la cort d’Alexandria Fou un dels qui aconsellà a Ptolemeu I la fundació de la cèlebre biblioteca A l’adveniment de Ptolemeu II, amb qui estava enemistat, fugí a Tebes