Resultats de la cerca

La temporada 1967-68 ingressà a l’Atlètic Catalunya procedent de l’Hernani En fusionar-se els dos filials barcelonistes, Atlètic Catalunya i Comtal, i crear-se el Barcelona Atlètic passà a jugar en aquest equip la temporada 1970-71 En la següent campanya, 1971-72, el FC Barcelona el cedí al CE Sabadell, a primera divisió Posteriorment formà part del Saragossa durant onze temporades 1972-83

Fou fundat el 1919 amb el nom de Campdevanolense Futbol Club i el 1924 adoptà el nom actual en fusionar-se amb el Club de Futbol Europa El seu terreny de joc era el camp de la Farga Casanova La temporada 1948-49 ascendí per primer cop a primera territorial i s’hi mantingué fins a la temporada 1955-56 S’entrena al camp municipal

Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart

Fou fundat el 1978 com a Club Futbol Sala La Unión i el 1995 prengué el nom actual en fusionar-se amb el club Atlético Las Palmas El primer equip aconseguí l’ascens a la tercera categoria estatal la temporada 1990-91 La temporada 1996-97 pujà a la divisió de plata, on jugà dues temporades Disposa de nombrosos equips en categories inferiors i utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Jacint Verdaguer

Estudià a Constantinoble i formulà un sistema que intentava fusionar les doctrines platòniques amb les religions orientals Fundà diverses escoles de teologia i, com a conseller de l’emperador Joan VIII Paleòleg participà en el concili de Ferrara comprès en el concili Florència Escriví un Codi de Lleis que promogué controvèrsia a causa del seu antiaristotelisme La seva distinció entre les doctrines platònica i aristotèlica tingué certa influència en alguns humanistes del Renaixement italià

Fundada el 1959 per les famílies Fournier i Defforey, és líder a tot Europa Les seves vendes superaren els 72600 milions d’euros el 2004 Té més de 430000 treballadors a tot el món El 1999 acordà fusionar-se amb Promodès, propietari de la cadena Pryca i Champion, entre d’altres, creada el 1961 A l’Estat espanyol, l’operació es concretà amb la integració dels centres de Pryca i els de Continente, que pertanyien a Carrefour

Membre del Centre Excursionista Barcelonès, el 1931 ingressà al Club Muntanyenc Barcelonès en fusionar-se les dues entitats Fou durant molts anys el bibliotecari del centre i escrigué diversos articles al seu butlletí Organitzà diversos cicles d’excursions, cursets d’iniciació i activitats socials És autor de nombroses publicacions, especialment mapes, en collaboració amb Noel Llopis i Salvador Llobet Dissenyà nombrosos mapes de la geografia catalana com de la serra de Collserola, el Solsonès, la Garrotxa, la serra de Cadí o el Montseny

Fundat l’any 1977, nasqué en fusionar-se el club d’handbol femení EBAC, l’Handbol Sant Miquel, l’Hoquei Sant Miquel i el Bàsquet Sant Miquel Les directives dels quatre clubs uniren esforços quan s’inaugurà el nou pavelló poliesportiu muni-cipal Disposa de seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, patinatge i judo Té equips de bàsquet i d’handbol sènior, tant en categoria masculina com femenina, i en categories inferiors Les altres seccions també tenen equips en categories inferiors

Es vinculà des dels seus inicis amb l’Associació Catalanista d’Excursions Cien-tífiques i amb l’Associació d’Excursions Catalana En fusionar-se ambdues entitats, fou membre i representant del Centre Excursionista de Catalunya a Banyoles Desenvolupà una important tasca científica i de divulgació de les comarques de Girona, publicant obres sobre la seva geografia i història El 1887 descobrí la mandíbula de Banyoles, atribuïda a l’home de Neandertal, principal peça de la seva collecció de prehistòria Fou alcalde de Ba-nyoles

Se’n feren més de cent representacions, d’aquesta sarsuela La sardana del tercer acte s’independitzà i es convertí en una de les sardanes més populars pel fet que Morera sabé fusionar-hi l’idioma català amb els temes musicals tradicionals La seva interpretació estigué prohibida durant la Dictadura de Primo de Rivera —segons circular del general Carlos de Lossada del 5 de setembre de 1924— i després de la Guerra Civil de 1936-39 pel fet que era popularment considerada com a himne nacional català