Resultats de la cerca
Es mostren 136 resultats
Francisco Fernández del Riego
Literatura
Assagista gallec.
Conreà la crítica literària, amb el nom de Salvador Lorenzana Fou un dels fundadors de l’Editorial Galaxia, que dirigí durant molts anys És autor d’una extensa obra, amb un relleu destacat del gènere assagístic Historia da Literatura Galega 1951, Cos ollos do noso esprito 1949, Galicia no espello 1954, Un país e unha cultura 1973, Pensamento galeguista no século XIX 1984, Pensamento galeguista no século XX 1984, A xeración Galaxia 1996, les memòries O río do tempo 1991, la novella O cego de Pumardedón 1992, la guia Galici 1994, etc El 1963 ingressà a la Real Academia Galega, de la qual fou…
núvol molecular
Astronomia
Conglomerat gegant de gas en forma molecular i pols on es formen els estels.
Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels braços espirals…
A Espanya, descoberta una conspiració per a dur a terme un cop d’estat
Es descobreix a Espanya una conspiració per a dur a terme un cop d’estat Operación Galaxia
Andròmeda
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord del Pegàs.
Els seus estels més importants són Alferatz α, Mirach β i Almak γ Conté la galàxia d’Andròmeda
cosmogonia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes (planetes, estels, galàxies, etc).
Hom parla de cosmogonia planetària planeta, de cosmogonia estellar estel o de cosmogonia galàctica galàxia, segons el tipus d’objecte celeste estudiat
supernova

Supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu…
lent gravitacional

Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
Infra-Red Space Observatory
Astronomia
Satèl·lit de l’ESA, successor de l’IRAS.
Fou llançat el 1995 per un Ariane-4 Desconnectat el 1998, les seves observacions permeteren realitzar importants estudis sobre el medi interestellar i les estrelles més fredes de la galàxia i constatar, a més, l’abundant presència d’aigua a l’univers
Karl Guthe Jansky
Enginyer nord-americà.
Treballà inicialment en la Bell Telephone, i en fer recerques sobre les causes que parasitaven les comunicacions telefòniques descobrí 1931, accidentalment, la radiació provinent del centre de la Galàxia Aplicat a l’estudi d’aquest fenomen, desenvolupà les beceroles de la radioastronomia
Edwin Powell Hubble
Edwin Powell Hubble
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble