Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Orkhon
Riu
Riu de Mongòlia, afluent per la dreta del Selenga (1 124 km).
És navegable durant els darrers 300 km A la seva vall hom trobà el 1889 hom n'ha trobades també a les valls d’altres rius del país una sèrie d’inscripcions que descriuen les gestes de sobirans turcs dels s VII-VIII i que constitueixen el testimoniatge més antic de la llengua turca Els caràcters de l’escriptura van de dreta a esquerra o bé són ordenats en columnes que se succeeixen també de dreta a esquerra Foren desxifrades el 1893 per WThomsen Quant a les lletres 38 en total, hom les creu derivades d’un alfabet pahlevi o d’un de la Sogdiana
Pere de Queralt
Història
Templer, dit també Pere de Timor.
Senyor de Queralt Pere II de Queralt Fill d’Arnau de Timor i de Ramona Participà a la conquesta de València Es casà amb Berenguera de Cervelló i adquirí d’aquesta família el castell d’Aguiló 1240 Ja vidu, es féu templer 1257, havent dividit el patrimoni entre els fills a Pere III, Queralt, Santa Coloma, Figuerola, etc a Berenguer, Timor —recuperat del seu cosí Guillem—, Montlleó, Sant Antolí, etc Fou comanador de Montsó i lloctinent del mestre del Temple a Aragó i Catalunya Pel seu valor en les gestes bèlliques fou protagonista de la llegenda anomenada del Cor de Roure , segons…
Turpí
Història
Heroi de la
Cançó de Rotllan mort a la batalla de Roncesvalls.
Tradicionalment hom l’ha identificat amb el monjo de Saint-Denis Tilpin, que fou arquebisbe de Reims ~754-~794, al qual hom atribuí la Historia Karoli Magni et Rotholandi més coneguda per Chronica del Pseudo-Turpí, on es narren les gestes dels paladins de Carlemany En realitat és un recull de dos texts, el primer cinc primers capítols escrit per un monjo de Santiago de Compostella ~950 i l’altre la resta obra d’un monjo de Sant Andreu de Viena del Delfinat 1109-19 Hi ha qui creu que l’obra formava part del Liber Sancti Iacobi , mena de guia per als pelegrins de Sant Jaume de…
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
exemple
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més insospitats l’aire,…
Joaquim Icart i Leonila
Literatura catalana
Assagista i traductor.
Collaborà a Diario de Tarragona i Destino Publicà estudis historiogràfics a Quaderns d’Història Tarraconense i a la Miscellània Fort i Cogul 1984, entre d’altres És també autor d’un article sobre Manuel de Montoliu editat a Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària 1980 i del pròleg a Visió lírica de Tarragona , d’Alfons Romeu Tingué cura de l’edició d’obres de FX de Garma Próceres y ciudadanos de honor del Principado de Cataluña , segona edició d' Adarga catalana i de l’ Arxiepiscopologi de Josep Blanch Traduí al català la Marca Hispànica 1965 de Pèire de Marca i, per a la…
,
Joaquim Pla i Cargol
Literatura catalana
Narrador i assagista.
Vida i obra Fou pedagog Regentà un negoci editorial Collaborà a “Joventut”, “Lletres”, La Illustració Catalana , “Lo Geronès”, “Armonia”, “Studi” i “Lectura”, entre d’altres Publicà nombroses obres didàctiques, de divulgació i d’erudició Cal destacar Art popular i de la llar a Catalunya 1926, El bon company 1931, Empúries i Roses 1934, Estampes 1934, Gerona histórica 1940, Biografías de gerundenses 1948 i Els setges de Girona el 1808 i el 1809 1962 La seva obra literària, influïda pel modernisme, s’inscriu en un realisme de notes crues i punyents És autor del recull de quadres rurals Proses…
Vicent Nicolau i Cotanda
Pintura
Pintor.
Es formà a Sant Carles, on fou especial deixeble d’Ignasi Pinazo Es donà a conèixer, tímidament, a les exposicions locals del 1879, el 1880, el 1881 i el 1883 A la segona —celebrada a la societat El Iris— obtingué una menció especialíssima per l’oli Un frare Exposà a l’Exposición Nacional de Madrid del 1884 i hi guanyà la tercera medalla per La visió de Sant Martí Enquadrat en la pintura de gènere, on no manquen els temes amables i lleugers i alguns altres que voregen les gestes històriques i les exaltacions religioses De la seva dilatada producció cal destacar Una odalisca, Un…
Francesc-Xavier Montsalvatge i Iglésias
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra També fou pintor El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de “L’Enderroch”, “Lletres”, “Cultura” i “Ploma i Llapis” També collaborà a “Joventut”, El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea El 1917 fou elegit regidor de la Lliga Regionalista a l’Ajuntament de Girona Escriptor modernista, publicà un recull de proses i narracions decadentistes titulat Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat…