Resultats de la cerca

Vinculat al Reial Club Nàutic de Barcelona, destacà en vela lleugera Guanyà el IX Campionat d’Espanya en la classe dragó amb el Fortuna , entre altres competicions Disputà la classe 55 amb el Possilipo III en els Jocs Olímpics de Roma 1960, juntament amb Eusebi Bertrand i Jordi Martí

Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la Federació Catalana d…

Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900

Llicenciat en dret, des de jove combinà la seva professió amb una militància catalanista i progressista Juntament amb els també advocats Magda Oranich i Enric Leira intentà salvar de la pena de mort l’anarquista Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista a l’agost del 1974 També defensà l’etarra Juan Paredes, àlies Txiki , finalment afusellat juntament amb un altre membre d’ETA i quatre més del FRAP al setembre del 1975, dos mesos abans de la mort de Franco El seu compromís ideològic el dugué a formar part de l’Assemblea de Catalunya i a participar en la creació, l’any 1979, de…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb M Puntí i alguns anys més tard ingressà al seminari de la seva ciutat natal Un cop abandonat el seminari i deixada de banda la carrera eclesiàstica, el 1870 es traslladà a Barcelona, on continuà estudiant música i escriví una opéra-comique titulada El gran cacique de la aldea 1872 El 1875 viatjà a París, on residí durant aproximadament onze anys i aconseguí estrenar alguna obra, com la Sinfonía mozárabe , presentada a la Sala Érard el 1877 Volgué crear un gènere nacionalista hispànic, que ell denominà mossàrab i que pretenia ultrapassar els…

El ciclista italià Marco Pantani és expulsat del Giro d’Itàlia per haver donat un nivell massa alt d’hematòcrit glòbuls vermells en una anàlisi de sang feta abans de començar l’etapa del dia L’increment de glòbuls vermells a la sang és un dels efectes del consum d’eritropoetina EPO, una substància dopant, però no n’és una prova concloent, i segons les normes de la Unió Ciclista Internacional significa l’exclusió del ciclista per raons de salut L’expulsió de Pantani, guanyador del Giro de l’any passat i líder destacat en el moment de ser desqualificat, suposa un nou…

Fill de Frederic Trias i Planas Catedràtic de dret internacional a la Universitat de Barcelona, fou delegat a Barcelona en les assemblees catalanistes de Manresa 1892 i de Reus 1893 Intervingué en la defensa del dret català i publicà obres sobre aquesta qüestió