Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
constel·lació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, fenomen pel qual dues unitats compatibles no presenten cap mena de dependència recíproca.
En el decurs, la constellació rep el nom de combinació per exemple, entre l’ús de per i de a , que poden anar, o no, juntes, i en la llengua, el d' autonomia en català, les categories de gènere i nombre
interpolació
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, afegitó qualsevol a un text, mancat, però, del caràcter obligatori de la catàlisi
.
formant
Lingüística i sociolingüística
Terme emprat en glossemàtica per a designar les diverses alternatives de realització d’un sol morfema.
En català són formants - em , - im , en formes com cant em, part im
cenemàtica
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia de Hjelmslev, part de la glossemàtica
que estudia el pla de l’expressió.
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap altre de líquid…
suma
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, classe que té funció amb una altra o amb unes altres sèries del mateix rang.
La suma, en el text, es denomina unitat , i en el sistema categoria
heteronexual
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, segons L.T. Hjelmslev, dit de la relació entre elements que pertanyen a frases diferents.
interdependència
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, dependència mútua de dos termes, de manera que l’un implica l’altre, i viceversa.
Ambdós termes són, per tant, constants El fenomen és anomenat de solidaritat quan es produeix en el text, i de complementarietat quan es produeix en el sistema
connexió
Lingüística i sociolingüística
En la glossemàtica, funció els functius de la qual coexisteixen en una determinada cadena i són anomenats relats
.
Són connexions les funcions de solidaritat, selecció i combinació funció
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…