Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
saponina
Bioquímica
Nom genèric d’uns glucòsids vegetals que ocorren en diverses plantes, particularment en la sabonera (Saponaria officinalis).
Les saponines són substàncies químicament relacionades amb els esterols, generalment incolores i amorfes Amb l’aigua formen glúcids i sapogenina i donen un caràcter escumós a la solució Una saponina típica és la digitonina
escil·laïna
Farmàcia
Mescla de glucòsids amb propietats cardiotòniques i diürètiques que hom extreia dels bulbs de l’escil·la blanca.
fitoquímica
Botànica
Branca de la botànica que estudia els productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc).
La nutrició i el metabolisme de les plantes pertanyen al camp d’estudi de la fisiologia vegetal
àcid tànnic
Alimentació
Química
Enologia
Compost format per glucòsids més o menys complexos dels àcids gàl·lic i el·làgic, el més important dels quals és la pentagal·loïlglucosa.
Són unes pólvores blanques o groguenques, amorfes, solubles en aigua i en alcohol donant líquids de reacció àcida És emprat com a antisèptic i astringent i com a clarificant en enologia
bufotoxina
Bioquímica
Cadascun dels glucòsids trobats en les secrecions cutànies dels gripaus juntament amb la bufotenina i altres substàncies actives sobre el sistema nerviós.
Les bufotoxines són típicament verins cardíacs Llurs genines són la bofotalina i les bufogenines, les quals es troben conjugades amb la suberilarginina
compost digitàlic
Farmàcia
Cadascun dels glucòsids cardíacs que tenen l’estructura del ciclopentanperhidrofenantrè i que per hidròlisi àcida donen un sucre i un fragment esteroídic anomenat aglicona o genina.
Hom els troba en la Digitalis lanata i la Digitalis purpurea
fetge
Esquema del fetge
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan glandular complex, annex a l’intestí, amb múltiples funcions indispensables per a la vida de l’organisme.
Els invertebrats no tenen pròpiament fetge, sinó que presenten alguns òrgans amb una funció hepàtica o hepaticopancreàtica Tots els vertebrats posseeixen fetge, la forma i el pes del qual varien segons les espècies En l’home, el fetge és d’un color vermell vinós, i el seu pes en la persona adulta va de 1 400 g a 1 800 g De consistència esponjosa i dura, la seva superfície és llisa i brillant, puix que és recoberta per una càpsula de teixit conjuntiu, anomenada càpsula de Glisson Hom hi pot diferenciar dues cares, la diafragmàtica i la visceral, unides per un bordó afilat La cara…
difosfat d’uridina
Bioquímica
Ribonucleòtid que intervé en la síntesi del glucogen en forma d’UDP-glucosa, la qual actua també com a transportador de glucòsids en la síntesi de polisacàrids.
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
estrofantina
Farmàcia
Mescla de glucòsids obtinguts a partir de l’estrofant amb el 19% d’α-glucosa, el 19% de β-glucosa, el 15% de cimarosa i el 47% d’estrofantidina.
Soluble en aigua i etanol, fortament metzinosa, estable a l’aire, s’altera per acció de la llum És emprada en medicina com a cardiotònic, a causa de la seva acció ràpida i de curta durada