Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
administrar
Regir, governar (els afers d’una societat, de l’estat, d’una persona).
governall
Instrument, dispositiu, etc, que serveix per a governar una nau, un aeroplà, etc.
Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas
Història
Segon marquès d’Almazán, comte de Monteagudo i guarda major del rei.
Fou lloctinent general de Catalunya en la fase decisiva de la incubació de la crisi entre el Principat i la monarquia Hagué d’enfrontar-se al desgavell monetari i, sobretot, a l’augment constant del bandolerisme, que arribà a envair la pròpia administració del lloctinent, dividida en nyerros i cadells S'enemistà amb els consellers de Barcelona, que l’acusaven de deixar governar la seva muller i les seves filles
Walter Scheel
© Bundesarchiv
Política
Polític alemany.
Lluità en la Segona Guerra Mundial i, més tard, fou membre del Bundestag 1953-74 President del partit liberal 1968-74, ocupà diversos ministeris successivament i també la vicecancelleria 1969-74 i la presidència de la RFA 1974-79 Partidari de governar amb els socialdemòcrates, d’ençà del 1979 fou president honorari del partit liberal Publicàt diverses obres de tema polític i econòmic El 1983 es veié afectat per l’escàndol politicofinancer del consorci Flick
Manfredo Chiaramonte e Palizzi
Història
Noble sicilià.
Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta
procés del Consell de Joan I
Història
Procés obert el 2 de juny de 1396 per la reina Maria, muller i lloctinent del rei Martí l’Humà, a instigació de les ciutats i les viles reials, especialment de Barcelona, contra els principals consellers i funcionaris de la cort del rei Joan I, mort poc temps abans.
Els trenta-vuit processats, entre els quals hi havia consellers, juristes i altres alts càrrecs de la cort, foren acusats d’haver format una lliga de consellers per a governar segons llurs conveniències, d’haver malaconsellat el rei, d’haver cridat tropes invasores estrangeres, de suborns, d’enriquiment a costa del patrimoni reial, i d’immoralitat en llur vida privada La majoria dels acusats foren absolts pel rei Martí entre 1397-98 Els prestadors de la cort hagueren d’acceptar una rebaixa de llurs crèdits
Michele Mazzarino
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Giulio Ingressà a l’orde dominicà Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença 1645 i cardenal de Santa Cecília 1647 Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà febrer del 1648, s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà
Manifestació a Lleida contra la simbologia franquista
Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica i l’…
Albert d’Àustria
Història
Fill de l’emperador Maximilià II.
Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…
Felip II de Borgonya
© Fototeca.cat
Història
Duc de Borgonya (1363-1404) i comte d’Artois, Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel (1384-1404) i de Charolais (1390-1404).
Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder