Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium  Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
gólem
Judaisme
Ésser de la tradició mística i esotèrica hebraica.
El terme apareix en el llibre dels salms, i designa un cos amorf i en estat embrionari Present en la càbala, des del segle XVII, hom donà aquest nom a la mena d’autòmata que, convenientment animat per rituals i fórmules màgiques dels rabins, obeïa les ordres d’aquests La llegenda es difongué en les comunitats hebrees de l’Europa central, especialment entre els adeptes al hassidisme Passà a la literatura de gènere fantàstic entre altres, empraren el tema del golem Jakob Grimm i ETA Hoffmann El rabí Yudl Rosenberg recollí en la narració El gólem i els fets miraculosos del Maharal…
Franz Bopp
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
A París 1812-16 edità manuscrits i una gramàtica del sànscrit La seva grandesa, però, cal cercar-la en la lingüística estricta El 1816 publicà Über das Conjugations-system der Sanskritsprache , on comparava la conjugació sànscrita amb les del llatí, el grec, el persa i el germànic, obra que és l’inici de la gramàtica comparativa de l’indoeuropeu, ensems amb els treballs de Rasmus Kristian Rask Amb Vergleichende Grammatik des Sanskrit, Zend, Griechischen, Lateinischen, Litthauischen, Altslavischen, Gothischen und Deutschen 1832-52 volgué remuntar-se fins a l’origen de tot el sistema flexional…
Frank Schirrmacher
Periodisme
Periodista, assagista i editor alemany.
Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki  El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…
Terry Gilliam
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Graduat en ciències polítiques, collaborà en diverses publicacions El 1967 es traslladà a Londres on, dos anys després, fundà el grup còmic Monty Python, amb el qual realitzà la sèrie televisiva Monty Python’s Flying Circus 1969-72, edità llibres i creà les seqüències d’animació d’alguns films El 1972 codirigí amb Terry Jones el llargmetratge  Monty Python and the Holy Grail 1974, dotat d’un inconfusible humor Ja en solitari i amb un estil cada cop més personal realitzà els films  Jabberwocky 1977, Time Bandits 1981, Brazil 1985, The Adventures of Baron Munchhausen 1988, The Fisher King 1991…
Querelle des Bouffons
Música
Cèlebre controvèrsia que tingué lloc a París, entre el 1752 i el 1754, al voltant dels mèrits de la música francesa i de la italiana, especialment de l’òpera, i que implicà els compositors i literats més destacats del moment.
La polèmica es desencadenà l’1 d’agost de 1752, amb motiu de la representació -a càrrec d’una companyia italiana anomenada Les Bouffons- de l' intermezzo de GB Pergolesi titulat La serva padrona entre els actes d' Acis et Galatée , òpera de JB Lully Alguns mesos abans, el baró FM von Grimm, un diplomàtic alemany resident a París des del 1749, havia aprofitat la reposició de la tragèdia lírica Omphale , d’AC Destouches, per a criticar l’artificiositat de l’òpera francesa i declarar-se partidari de la naturalitat de l’òpera italiana Fins i tot JJ Rousseau escriví opinions similars…
Tannhäuser
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Conreador del gènere dels minnesänger , recorregué diverses corts europees La seva vida es veié envoltada de llegendes, segons les quals residí un any al Venusberg, o muntanya de Venus, i, penedit, anà en pelegrinatge a Roma, on el papa li negà l’absolució, assegurant que li seria tan difícil d’obtenir com que florís el seu bàcul Desesperat, tornà a la muntanya, però al cap d’uns quants dies el bàcul del papa es cobrí de fulles La llegenda fou utilitzada ja per Hans Sachs mateix i recollida després per alguns escriptors romàntics, entre ells Arnim, Tieck, Grimm i Heine, fins a…
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
  Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com…
, 
Matt Damon

Matt Damon (2009)
© Mostra de Venècia
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Reconegut com una de les joves estrelles del cinema nord-americà, ha interpretat, entre d’altres, Mystic Pizza 1988, de D Petrie, School Ties 1992, de R Mandel, Geronimo An American Legend 1993, de W Hill, Courage Under Fire 1996, d’E Zwick, i The Rainmaker 1997, de FF Coppola A Good Will Hunting 1997, de G Van Sant, participà també com a guionista, tasca per la qual guanyà un Oscar, compartit amb B Affleck També ha protagonitzat Saving Private Ryan 1998, de S Spielberg, Rounders 1998, de J Dahl, Dogma 1999, de K Smith, The talented Mr Ripley 1999, d’A Minghella, All the Pretty Horses 2000,…
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier…