Resultats de la cerca
Es mostren 787 resultats
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…
pimpinella rosada
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 2 a 10 cm d’alt, vermellós o violaci, de barret convex, de làmines rosades, gruixudes i espaiades, i de cama llarga i fibrosa.
És comuna en boscs i altres hàbitats, especialment sobre sòls àcids És mengívola, però a causa de la seva petitesa gairebé no és consumida
efecte límit
Ecologia
Aparició de diferències en les variables que descriuen una comunitat ecològica en funció de la proximitat al límit del seu hàbitat.
La gran diversitat de recursos que existeixen en el límit entre dos hàbitats denominat ecotò provoca que en la zona fronterera hi hagi més diversitat i quantitat d’espècies
bufera somnífera
Botànica
Planta perenne, de la família de les solanàcies, una mica lignificada a la base, de fulles ovades, alternes i enteres, tija pilosa, que ateny 1 m d’alçada, i petites flors campanulades, agrupades a les axil·les de les fulles; el calze és acrescent fins a envoltar el fruit, que és una baia vermella i que fou emprat antigament en medicina popular com a somnífer suau, febrífug i vermífug.
És planta ruderal, que es fa vora murs, ruïnes i llocs habitats a la part meridional de la regió mediterrània fins a l’Ebre i a les Illes Balears
tigre
Tigre
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids, el representant més gros de la família (gairebé arriba a fer 3 m de longitud total), formidable depredador, de pèl rogenc, llevat de la part interna de les potes i les parts inferiors i frontals del cos, que són blanques, totes travessades per ratlles amples i fosques.
De repartició asiàtica, ocupa hàbitats molt diversos, des de Sibèria fins a Insulíndia De nord a sud, el pèl es fa més fosc i no tan dens ni tan llarg
alberg
Edifici, establiment, on una persona troba allotjament, tant si es tracta d’una dependència d’un establiment comercial (que cobra pel servei) com si és gratuït.
Hom designa també com a albergs els refugis, les barraques, etc, encara que no siguin habitats normalment Ocasionalment poden ésser establiments públics, dependents de municipis, de l’estat o d’altres entitats
pet de llop
Pet de llop (L. perlatum)
© Dan Molter
Micologia
Gènere de bolets piriformes o ovoides, de la família de les licoperdàcies, sovint amb una part peduncular estèril, de color gris brunenc, amb un peridi format per dues capes, una d’interna membranosa i una d’externa amb agullons, berrugues o grànuls; i amb una gleva de color castany.
S'obren per un ostíol apical i si hom els esclafa deixen anar una polseguera d’espores Són molt comuns i creixen en hàbitats molt variats No són comestibles, llevat dels exemplars joves
son Bou
Urbanització
Urbanització del municipi d’Alaior (Menorca), situada entre Atalis i el cap de ses Penyes.
Vora seu, a més de diversos habitatges troglodítics, alguns d’habitats ja en època eneolítica, hi ha les restes de la basílica de son Bou Hi ha la platja de son Bou , un extens arenal
parc nacional de Wankie
Espai natural
Parc natural del NW de Zimbàbue, a tocar de la frontera de Botswana.
Creat el 1928 com a reserva de caça, i com a parc el 1949, és un dels hàbitats més grans d’elefants d’Àfrica, així com de búfals, girafes, zebres, lleons, lleopards i diverses espècies d’antílops
permacultura
Agronomia
Conjunt de tècniques culturals agrícoles sistematitzades pels ecologistes australians Bill Mollison i David Holmgren a l’inici dels anys setanta, que pretenien controlar els excessos de la tecnologia aplicada.
Va més enllà de la tècnica agrícola i preconitza sistemes de construcció i fins i tot sistemes de vida de les persones Avui està força establerta arreu del món i el seu objectiu principal és establir sistemes estables en els hàbitats humans