Resultats de la cerca

Graduat el 1972 en matemàtiques i física teòrica per la Universitat de Hèlsinki, en 1972-74 fou cap de planificació de la filial d’Ahlstrom a Finlàndia i en 1974-78 fou professor de la Hanken School of Economics El 1978 anà als Estats Units, on continuà la seva carrera acadèmica doctorat per la Graduate School of Business de la Universitat de Stanford 1978, ha estat professor a la Northwestern University 1979-83 i a la Universitat de Yale 1983-1994 És professor al Massachusetts Institute of Technology des del 1994, on ocupa la càtedra Paul A Samuelson des del 1997, i en presidí el departament…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…

Des que tenia uns quatre anys començà a mostrar una facilitat inusual per la música Inicià els estudis musicals quan la seva família es traslladà a Melbourne El 1914 li fou concedida una beca per a estudiar piano amb Edward Goll i composició amb Fritz Hart al Marshall Hall Conservatorium El 1923 es traslladà a Londres per estudiar amb Arnold Bax i més tard a Viena, on romangué fins l’any 1925 De retorn a Austràlia, compaginà la docència amb la composició i la carrera pianística És considerada una de les figures més importants de la música australiana del segle XX i ha estat la…

Les seves intervencions a la televisió, com al telefilm The Boy in the Plastic Bubble 1976, el convertiren en un actor molt popular en aquest mitjà de comunicació La fama li arribà arran de protagonitzar dues pellícules musicals Saturday Night Fever 1977, de John Badhan, i Grease 1978, de Randal Kleiser Els seus posteriors treballs no tingueren gaire èxit Urban Cowboy 1981, Two of a Kind 1983 o Perfect 1985 A partir de la comèdia Look Who’s Talking 1989, que ha tingut algunes continuacions, recuperà la popularitat amb els films  Pulp Fiction 1994, Phenomenon 1996, Face Off 1997, Mad City 1997…

Inicià la seva vocació artística com a pintor a l’Escola d’Art de Winnipeg Fou en aquella època d’estudiant que començà a interessar-se per la música, especialment pel jazz A divuit anys decidí dedicar-se a la música i estudià clarinet amb A Hart Durant alguns anys tocà en alguns grups de jazz , però després de la Segona Guerra Mundial es traslladà a Toronto i ingressà al Reial Conservatori de Música, on fou deixeble de composició de J Weinzweig i d’oboè de P Bauman A partir del 1946 tocà el corn anglès a l’Orquestra Simfònica de Toronto, fins el 1970, que abandonà la formació…

Es graduà en intrepretació 1963 i en direcció 1964 a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i es llicencià en interpretació 1970 i en arts dramàtiques 1973 per l’Institut del Teatre de Barcelona Seguí cursos de perfeccionament al Centre d’Art Dramàtic d’Estrasburg i al Roy Hart Theatre de Londres 1977 i realitzà nombrosos viatges de formació per Europa i els EUA Des de l’any 1963 mantingué una activitat docent sostinguda i del 1981 al 1988 fou director de l’Institut del Teatre de Barcelona —càrrec que ocupà de nou des de juliol del 2002—, on la seva tasca de direcció revertí en l’…

Estudià disseny gràfic, i de 1945 a 1947 fou periodista per al diari Het Parool La seva primera novella De Avonden ‘Les tardes’, 1947, on descriu amb humor l’ambient rutinari de postguerra, fou guardonada amb el premi a la millor obra d’un escriptor jove, però també donà lloc a escàndols per les desinhibides descripcions en matèria sexual Arran d’aquesta reacció emigrà a la Gran Bretanya on, després d’un intent fallit d’escriure en anglès The Acrobat and Other Stories , 1956, retornà al seu país i prosseguí la seva obra, sempre envoltat de polèmica Obtingué un nou èxit amb Op weg naar het…

D’una família d’immigrants italians, el 1935 s’incorporà a la marina, en la qual serví durant deu anys Reincorporat a la vida civil, després d’un temps dedicat a feines diverses, ingressà en una escola d’art dramàtic i, acabats els estudis, durant quatre anys fou actor d’una companyia teatral de Virginia, on interpretà papers molt diversos L’any 1949 debutà a Broadway, i el 1951 es traslladà a Hollywood  Aquest any hi aconseguí el primer paper cinematogràfic en  The Whistle at Eaton Falls , de Robert Siodmak Especialitzat en papers de secundari en els quals interpretà sobretot personatges “…

Si bé la ciutat adquirí importància al segle XVIII gràcies al comerç de pells entorn del llac Ontario, mantingué poca activitat cultural fins al XIX El 1844 es creà la Philharmonic Society Els anys quaranta també hi sorgiren els primers músics de re nom nadius, com ara James Paton Clarke i James Dodsley, tots dos compositors i directors d’orquestra L’any 1848 s’inaugurà el Royal Liceum, el primer teatre apte per a les representacions musicals, que s’incendià el 1874 El coliseu operístic de Toronto és el Royal Alexandra Theatre, obert el 1907 El 1894 Frederick Torrington refundà la…

Vida Cap al 1525 era cantor a la collegiata de Tattershall L’any 1527 fou convidat pel bisbe de Lincoln a fer-se càrrec de la instrucció dels coristes del Christ College d’Oxford, recentment fundat pel cardenal Wolsey amb el nom de Cardinal College El 1530 deixà aquesta feina a causa de les dificultats econòmiques que patia el college i retornà a la seva regió natal, on s’ocupà de la direcció del cor de la parròquia de Saint Botolph, a Boston Cap al 1537 abandonà la música com a activitat professional, també a conseqüència dels problemes de finançament de la institució a la qual estava…