Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
Gjoa Haven
Localitat
Localitat de la província dels Territoris del Nord-oest (Canadà).
cape Haven
Cap
Accident litoral de la província dels Territoris del Nord-oest (Canadà).
port

Representació d’un port marítim artificial d’ús preferentment comercial
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Transports
Abric natural o, més generalment, artificial en una costa o a la riba d’un riu, en el qual, ultra romandre-hi segurs els vaixells, hom pot efectuar les operacions d’embarcament i desembarcament de persones i mercaderies, per a les quals compta amb les instal·lacions necessàries adequades.
Els ports poden ésser classificats, segons l’origen, en naturals i artificials segons l’emplaçament, en fluvials i marítims, i segons la funció, en comercials, pesquers, de refugi, militars i esportius El port natural és el que ofereix el recer a les embarcacions per la mateixa disposició natural de la costa, contràriament al port artificial , en el qual aquesta disposició natural ha estat modificada per l’home amb la construcció d’obres exteriors d’abric, eventualment com a ampliació d’un recer natural El port artificial pot ésser un port obert , si, com s’esdevé generalment, el seu accés és…
Connecticut

Connecticut. Casa victoriana a New Haven
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat de l’est dels EUA, al territori de Nova Anglaterra (12 997 km 2
; 3 276 000 h [est 1994]).
La capital és Hartford S'estén des del peu de la muntanya dels Apalatxes, trencat pels rius que baixen al nord, fins a la plana costanera El litoral, que forma la costa septentrional de l’estret de Long Island, ofereix molts abrics a la navegació El clima és temperat fred, amb una gran pluviositat a New Haven, 10°C de temperatura mitjana, 24,5° d’oscillació i 1 165 mm de pluja La vegetació natural de bosc atlàntic ha retrocedit cap a les muntanyes la major part del territori és coberta de conreus i pastures, molts dels quals de regadiu La xarxa fluvial és formada per eixos…
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
Benjamin Silliman
Química
Químic nord-americà.
Estudià els corrents voltaics i els meteorits Publicà, a partir del 1818, l' American Journal of Science and Arts i escriví uns Elements of Chemistry 1830-31 El seu fill Benjamin New Haven 1816 — 1885 estudià la composició del petroli i publicà First Principles of Chemistry 1847
William Dwight Whitney
Lingüística i sociolingüística
Lingüista nord-americà.
Format a l’escola de FAWeber i de Rudolf von Roth a Alemanya, fou professor de sànscrit 1854-94 i de lingüística comparada 1869-94 al Yale College de New Haven Entre les seves obres destaquen l’edició amb RRoth de l' Atharva-veda , així com nombroses edicions i traduccions de texts sànscrits i, sobretot, la seva Sanskrit Grammar 1879 Collaborà també en el diccionari sànscrit d’Otto van Böhtlingt i RRoth
Newell Jenkins
Música
Musicòleg i director d’orquestra nord-americà.
Estudià a les universitats de Friburg, Munic, Yale i Nova York Entre els seus mestres destaquen els compositors W Gurlitt i C Orff Com a director debutà el 1935 a l’Städtisches Theater de Friburg amb l’òpera de H Purcell Dido and Aeneas , i el 1940 fundà el Yale Opera Group a New Haven Després de la Segona Guerra Mundial fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Bolonya 1948-53, i el 1952 fundà la Piccola Accademia Musicale a Florència Fou director dels Clarion Concerts a Nova York a partir del 1956, i director convidat a l’Òpera Reial d’Estocolm en 1972-73 La seva…
Carles Suriñach i Wrokona
Música
Compositor català.
Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia També estudià composició amb M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre…