Resultats de la cerca
Es mostren 648 resultats
Maria II de Biscaia
Història
Senyora de Biscaia des del 1326.
Filla i hereva del senyor Joan II i d’Isabel de Portugal Fou casada amb Juan Núñez de Lara, el qual esdevingué Joan III de Biscaia mort l’any 1350 Foren succeïts pel seu fill Nunó I
batalla de Tagliacozzo
Història
Militar
Fet d’armes ocorregut a Tagliacozzo (Abruços), el 23 d’agost de 1268, entre les forces de Carles I de Nàpols i les de Conradí (Conrad II de Sicília), que li disputava el regne de Nàpols.
Carles vencé, capturà i féu executar el seu oponent, fet que convertí en hereva la cosina d’aquest, Constança de Sicília , muller del futur Pere II de Catalunya-Aragó, i desembocà, anys després 1282, en la conquesta catalana de Sicília
senyoria del Castell de l’Estanyol
Geografia històrica
Territori feudal de Grècia situat més enllà de la frontera nord del comtat de Mitra, a l’indret actualment anomenat Kastri, on hi ha restes d’una interessant ciutadella amb torres semicirculars.
Era l’avançada més septentrional del ducat de Neopàtria Passà a la família catalana dels Novelles per l’enllaç d’Ot de Novelles amb la germana i hereva de Stefanos Melissenos El darrer senyor català fou el seu net Missili de Novelles
Cinturó Ciclista de l’Empordà

Cinturó Ciclista de l’Empordà
Esport Ciclista Figueres
Ciclisme
Competició ciclista per etapes disputada des de l’any 2000 a l’Empordà.
Organitzada anualment per l’Esport Ciclista Figueres, és hereva de la històrica Volta a l’Empordà, creada el 1961 pel Club Ciclista Empordanès El 2008 entrà a formar part del calendari UCI continental i registrà una participació internacional de més de 140 corredors
Siuret

Siuret L’església de Santa Llúcia
© Laura Martínez Ajona
Poble
Poble disseminat del municipi de Vidrà (Osona), al S de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.
Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
Girón
Llinatge castellà de rics homes, un dels més importants d’aquell regne, que fa remuntar la seva filiació a Pelayo Fruela el Diaca, ric home d’Alfons V de Lleó.
El seu quadrinet fou anomenat també Rodrigo I González Giron , mort a la batalla d’Alarcón 1195 El quadrinet d’aquest, Gonzalo IV Girón el Dolent , es casà amb María Téllez de Meneses, que vinculà el seu cognom als descendents Llur besneta Teresa Téllez-Girón , hereva del llinatge, es casà amb Martín Vázquez de Acuña, primer comte de Valencia de Don Juan Llur fill gran fou l’hereu de la mare, i es digué Alfonso III Téllez-Girón és casà amb María Pacheco, hereva d’aquest llinatge, i tingueren dos fills Pedro Girón y Pacheco, que formà la línia dels ducs d’Osuna, i el…
Anna d’Aragó i de Navarra
Història
Filla legitimada de Carles, príncep de Viana, i de María de Armendáriz, senyora de Berbínzana i de Pueyo, muller (1471) de Luis de la Cerda, duc de Medinaceli.
Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència 1451, i en un testament 1453 havia reconegut Anna hereva de Navarra Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès
Hohenstaufen

Els Hohenstaufen
©
Dinastia imperial germànica, dita també dinastia de Suàbia
, que regnà del 1138 al 1208 i del 1212 al 1254.
En fou el fundador el comte Frederic de Hohenstaufen o de Staufen mort el 1105, que construí el castell de Staufen al Jura suabi i a qui l’emperador Enric IV concedí 1079 el ducat de Suàbia Frederic I de Suàbia , el qual es casà amb la seva filla Agnès de Francònia El seu fill gran, Frederic II de Suàbia mort el 1147, heretà Suàbia, i el segon, Conrad, rebé el ducat de Rothenburg Bé que, abans de morir, llur oncle, l’emperador Enric V 1125, els féu hereus seus, fou elegit emperador Lotari II aquells s’insurgiren contra seu i Conrad esdevingué rei i, finalment, emperador Conrad III de…
Margarida de Provença
Història
Reina de França, muller de Lluís IX.
Era filla de Ramon Berenguer V, comte de Provença En casar-se 1234, no fou feta hereva de Provença El 1258 Jaume I li féu donació dels seus eventuals drets sobre el territori de Provença, llevat de Montpeller i la seva senyoria, en un apèndix al tractat de Corbeil