Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
Ishaq Fritz Baër
Historiografia
Historiador israelià d’origen alemany.
Professor de la Universitat Hebraica de Jerusalem Biògraf de distints jueus hispànics medievals i autor de Die Juden im christlichen Spanien ‘Els jueus a l’Espanya cristiana’, 1929-36, recull de documents, i de Toledot ha-yehudīm bi-sfarad ha-nosrīt ‘Història dels jueus a l’Espanya cristiana’, 1945
dragó
Militar
Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i feia el servei igualment a peu i a cavall.
El cos de dragons fou creat a França pel mariscal Cossé-Brissac 1554, i s’introduí als exèrcits hispànics el 1634 El nombre de les seves unitats varià molt segons el temps Els regiments de dragons s’extingiren a la primeria del s XIX Actualment designen els regiments mecanitzats de cavalleria
Consell Col·lateral de Nàpols
Història
Organisme representatiu i assessor del virrei, creat a Nàpols el 1516 per Ferran II de Catalunya-Aragó.
Era format, en un principi, per dos regents hispànics i un de napolità Més tard el nombre fou augmentat fins a cinc N'era president el mateix virrei i es reunia diàriament Rebia també el nom de Consell de la Cancelleria El càrrec de secretari tenia caràcter de secretari del rei
Joan Chanon
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà a Montserrat el 1512 Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió 1522
Joan Morell
Filosofia
Humanista.
Presentà, amb uns versos llatins, l’edició del 1502 de les obres teatrals Galathea et Zaphira de Florus Fou amic de Joan Boscà i mantingué correspondència literària amb Marineo Sículo, el qual l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Corregí en part l’edició del diccionari de Nebrija avalada per Martí Ivarra 1522
Yosef ben Saddiq d’Arévalo
Cronologia
Història
Cronista jueu.
És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd
falsetista
Música
Terme aplicat als cantors masculins que interpreten les parts agudes de la polifonia gràcies al desenvolupament monotímbric de la seva veu de falset, desvinculada de la base natural de la veu de pit.
Aquesta tipologia de cantors ha estat sempre present en la interpretació del repertori eclesiàstic comprès entre l’Edat Mitjana i el de les darreres capelles musicals del segle XX Durant els segles XV i XVI esdevingué cèlebre la tradició tècnica i interpretativa dels falsetistes hispànics, els quals reforçaven els tiples escolans a les catedrals per equilibrar la relació sonora entre les veus i els ministrers La contínua presència dels falsetistes hispànics a la Capella Pontifícia durant el Renaixement dona testimoni de la seva tradició tímbrica Dos factors van…
Joan Morell
Literatura catalana
Humanista.
Vinculat al cercle erasmista barceloní de Miquel Mai, presentà, amb versos llatins, l’edició del 1502 de Galathea et Zaphira de FlorusA Nàpols 1507 estigué relacionat amb Joan Boscà i Lucio Marineo el darrer l’inclogué en el seu panegíric dels literats hispànics Amb Martí Ivarra, revisà l’edició anterior del Vocabularium de Nebrija de Gabriel Busa per a una nova publicació 1522
episcopalisme
Cristianisme
Corrent teològic que accentua el paper de l’episcopat dins l’estructura eclesial.
Aquest corrent fou iniciat al s XV, i hom el troba lligat al conciliarisme Fou defensat pels bisbes hispànics a Trento, i al s XVIII fou assumit pel febronianisme Eventualment arraconat pel concili I del Vaticà en definir la supremacia del papa, l’episcopalisme tornà a ésser plantejat pel renaixement teològic del s XX, i constitueix les arrels de la teologia de la collegialitat
pacte de París
Història
Acord gestionat a París (febrer-juny del 1659) entre el representant de Felip IV de Castella, Antonio Pimentel, i Hugues de Lionne, secretari del cardenal Mazzarino.
Aquest aconseguí que l’ambaixador castellà acceptés el desmembrament de Catalunya amb la cessió del Rosselló a França, i el conveni de matrimoni entre Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV, fet que semblava assegurar la successió de Lluís XIV al tron dels regnes hispànics El pacte fou signat com a acte previ al tractat dels Pirineus i permeté la suspensió de les hostilitats