Resultats de la cerca

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Impulsà l’agricultura i la lluita contra els pirates algerians Presidí la junta de construcció de camins de l’illa Molt influent en política prop del rei i del comte de Floridablanca Creat marquès de Solleric 1770, li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària 1783 pel fet d’haver facilitat la represa de l’illa de Menorca i els honors de ministre de finances

Existí, des de l’època d’August, a totes les ciutats romanes colònies o municipis Els sevirs eren gairebé sempre lliberts, fórmula que permeté d’incorporar aquest grup social a les cerimònies i als honors civicoreligiosos de les ciutats, on tenien vedats altres càrrecs representatius Hom coneix l’existència de sevirs i els noms d’alguns a gairebé totes les ciutats romanes importants o mitjanes dels Països Catalans

Representà i readaptà Shakespeare al famós Drury Lane de Londres i escriví diverses comèdies Love's Last Shift ‘El darrer truc de l’amor’, 1696, The Careless Husband ‘El marit descurós’, 1705, etc Poeta mediocre, bé que rebé grans honors, fou satiritzat per Pope en la Dunciad És autor de la notable obra autobiogràfica The Apology for the Life of Colley Cibber , Comedian ‘Apologia de la vida de Colley Cibber, comediant’, 1740

El general Josep Moragues és executat sense honors militars, aplicant-se-li el càstig reservat als traïdors arrossegat viu pels carrers, decapitat i esquarterat La seva calavera fou penjada en una gàbia de ferro al portal de Mar de Barcelona, com a escarn públic de l'alta oficialitat austriacista El cap de Moragues no en fou retirat fins al cap de dotze anys, arran de la pau definitiva entre Felip V i Carles III a Viena el 1725

És conegut amb el nom de Rector d’Ars , perquè regentà, durant més de quaranta anys, aquesta petita parròquia del bisbat de Bellay Fill de pagesos, estudià als seminaris de Varrières i de Lió, amb pèssims resultats acadèmics No obstant això, fou extraordinària la seva tasca pastoral, sobretot en el ministeri de la confessió i la direcció espiritual Asceta i místic, rebutjà tots els honors que la seva fama li procurà Fou canonitzat el 1925 La seva festa se celebra el 4 d’agost

De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí

Estudià a Roma 1788-95, on fou alumne d’ACavalluccini De retorn a Portugal, fou rebut amb molts honors i nomenat pintor de la cort 1802 Però a causa de les seves idees liberals el 1823 hagué d’exiliar-se a París Més tard anà a Roma, on morí Entre les seves obres, que recorden sovint la pintura de Goya, cal citar Retrat dels seus fills Museu Nacional de Arte Contemporaneo, Lisboa i Junot, emissari de Napoleó, davant Lisboa Museu Nacional de Soares dos Reis, Porto

Conegut pels seus remeis, que es fonamentaven en propietats secretes, i pels seus pronòstics astrològics, exercí la medicina durant el regnat dels darrers Valois Carles IX de França el nomenà metge seu i el distingí amb títols i honors El 1557, sota el nom de Centúries , publicà unes profecies, fruit de la seva dedicació a la matemàtica i a l’astrologia A mesura que alguns dels seus presagis es complien, la seva fama cresqué desmesuradament, i arribà a convertir-se en un mite popular

Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions territorials…