Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
bisbat d’Elna

Mapa de la diòcesi d’Elna
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Antic bisbat sufragani de Narbona.
Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683 Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló al segle XI es dividí en tres ardiaconats el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud…
Sant Mori
El castell de Sant Mori
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Sant Mori és situat a la dreta del Fluvià, que fa de límit septentrional amb Sant Miquel de Fluvià i Palau de Santa Eulàlia En aquest indret el riu forma uns pronunciats meandres És drenat també per la riera de Saus i la riera de Sant Mori, que travessen el terme de S a N i vessen llurs cabals intermitents al Fluvià El terreny és lleugerament accidentat per serres i turons arrodonits, que són el límit occidental de la plana d’inundació de l’Alt Empordà 134 m d’altitud màxima al SE del terme Altres termes veïns són Vilaür a ponent, Saus i Vilopriu aquest…
Sales de Llierca
Sales de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès entre l’alta vall de la riera de Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
primera guerra Carlina
Himne en honor de les forces d’Espartero per la presa de Morella, el 30 de maig de 1840, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (dita també modernament guerra dels Set Anys).
Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…
Saus, Camallera i Llampaies
Saus
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El municipi de Saus és situat al SW de l’Alt Empordà, al límit amb el Baix Empordà i el Gironès, format pels pobles de Camallera, Saus i Llampaies El territori, d’11,37 km 2 , és lleugerament accidentat per les serres de formes suaus que caracteritzen el límit ponentí de la plana alluvial empordanesa, i que en aquests paratges, on els cursos del Ter i del Fluvià són més apropats, marquen la partió d’aigües entre ambdós rius La part més gran del terme pertany a la conca del Fluvià A llevant del poble de Camallera, al fons d’una cassoleta voltada de pujols, hi havia el…
Menorca

Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
Albània

Estat
Estat de la península Balcànica, limitat a l’W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l’E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.
La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…
Edat Mitjana
Música
Nom que tradicionalment designa el període de la història occidental que segueix l’Antiguitat clàssica i precedeix el Renaixement; el seu àmbit cronològic sol situar-se entre els anys 500 i 1430.
L’Edat Mitjana a Europa El terme, derivat de les expressions llatines medium aevum o media aetas , fou utilitzat per primer cop pels humanistes del Renaixement per a referir-se al període ’fosc’ de la història d’Occident comprès entre el final de la civilització clàssica de l’Antiguitat grega i llatina i el ’renaixement’ de la cultura que ells mateixos protagonitzaven La seva aplicació a la història de la música és relativament recent i fou manllevada de la tradicional periodització de la història general La controvertida fixació d’una primera cronologia La delimitació cronològica de l’Edat…