Erigit al segle VI com a desmembració de la diòcesi de Narbona, el primer bisbe conegut és Domne. Als concilis de Toledo i de Narbona consten cinc bisbes d’Elna entre el 571 i el 683. Després d’un segle de silenci, a causa de la invasió àrab, la successió episcopal és represa amb Venedari. Des del segle IX el bisbat comprenia el Conflent, el Vallespir i el Rosselló; al segle XI es dividí en tres ardiaconats: el del Rosselló, o gran ardiaconat, el del Vallespir i el del Conflent. A l’època carolíngia, diversos preceptes afavoriren l’establiment de comunitats monàstiques, sovint procedents del sud dels Pirineus; el 898 un precepte concedí al bisbe Riculf la facultat de refer la catedral i altres esglésies. Des de la fi del segle X hagué al bisbat un gran esforç de redreçament amb els abats Garí (965-988) i Oliba (1008-46) de Cuixà, amb la creació de l’assemblea de pau i treva a Toluges (1027 i 1050) i la reforma del capítol d’Elna el 1054; hom creà, des de la fi del segle XI, diverses comunitats de canonges augustinians. Al segle XIII s’hi instal·laren els ordes mendicants, especialment dominicans i franciscans, establerts a Perpinyà, Cotlliure i Vilafranca. Malgrat el tractat de Corbeil (1258), Elna continuà sotmesa a l’arquebisbat de Narbona, fins que el 1511, i a causa de les guerres entre Ferran II i França, el papa Juli II sotmeté el bisbat al domini directe de la Santa Seu, situació que es mantingué fins al concili de Trento. El 1564 el bisbe Lope Martínez de Laguinilla, obligat pels decrets tridentins, s’uní a l’arquebisbat de Tarragona. El 1601 Climent VII autoritzà el bisbe Onofre de Reard a traslladar definitivament la seva residència a Perpinyà (des del segle XIV els bisbes d’Elna hi tenien casa i hi sojornaven sovint); el trasllat, amb les relíquies de santa Eulàlia i de santa Júlia, tingué lloc el 1602. El 1678, després del tractat dels Pirineus (1659), el bisbat d’Elna-Perpinyà se sotmeté novament al metropolità de Narbona, i Lluís XIV per afavorir la francesització del país, aconseguí que tots els bisbes fossin francesos i omplí els convents, cases religioses i càrrecs de provisió reial amb religiosos d’origen francès. Fins a la Revolució Francesa els bisbes conservaren la denominació d’Elna. El bisbat fou suprimit el 1801 pel concordat amb la Santa Seu i fou fusionat amb el de Carcassona. L’any 1817 la seu episcopal fou restablerta amb el nom de bisbat de Perpinyà.
Episcopologi d’Elna
bisbe | període | lloc de naixement |
---|---|---|
Domme | 571-586 | de Braga (Portugal) |
Benenat | 589 | |
Actaul | 633-638 | |
Vitaric | 656 | |
Clar | 683 | |
Venedari | 783 | |
Ramne | 825? | |
Salomó | 832-840? | |
Odesind | 860-885 | |
Riculf | 885-915 | |
Elmerad | 916-922 | |
Guadall | 922-946 | |
Riculf | 947-960 | |
Sunyer | 968-977 | |
Hildesind | 979-991 | |
Berenguer | 993-1003 | |
Frèdol | 1003-1007 | de Narbona |
Oliba | 1009-1013 | |
Berenguer | 1014-1027 | |
Sunyer | 1031 | |
Berenguer | 1031-1053 | |
Artau | 1054-1061 | |
Sunyer | 1062 | |
Ramon | 1064-1087 | |
Artau | 1087-1096 | |
Ermengol | 1097-1109 | |
Pere Bernat | 1113-1129 | |
Udalgar de Castellnou | 1130-1147 | |
Arnau | 1148-1170 | |
Guillem Jordà | 1172-1186 | |
Guillem de Ceret | 1187-1197 | |
Artau | 1200-1201 | |
Guillem d’Hortafà | 1202-1209 | |
Ramon de Vilallonga | 1212-1216 | |
Gualter | 1217-1221 | |
Arnau de Serrallonga | 1223-1224 | |
Ramon | 1225-1229 | |
Bernat de Berga | 1230-1258 | |
Berenguer de Cantallops | 1258-1280 | |
Bernat de Sala | 1280-1281 | |
Berenguer de Santa Fe | 1282-1289 | |
Ramon de Costa | 1289-1310 | de Perpinyà |
Ramon | 1311-1312 | rossellonès |
Guilhem de Castilhon | 1313-1317 | occità |
Berenguer d’Argelaguers | 1317-1320 | |
Berenguer Batlle | 1320-1332 | de Perpinyà |
Guiu de Terrena | 1332-1342 | de Perpinyà |
Pere Seguer | 1342-1346 | del Carcí |
Bernat Hug de Santa Artèmia | 1346-1348 | d’Avinyó (Provença) |
Bernat Forner | 1348-1350 | |
Esteve Malet | 1350-1351 | |
Francesc de Montoliu | 1352-1354 | català |
Joan Jofre | 1354-1357 | del Llemosí |
Ramon de Salgues | 1357-1361 | del Carcí |
Pere de Planella | 1361-1371 | de Moià (Moianès) |
Pere Cima | 1371-1377 | de Mallorca |
Ramon d’Escales | 1377-1386 | català |
Bartomeu Peiró | 1387-1408 | de Perpinyà |
Ramon Descatllar | 1408 | català |
Francesc Eiximenis | 1408-1409 | de Girona |
Alfons de Tous | 1409-1410 | de València |
Jerónimo de Ocón | 1410-1425 | aragonès |
Joan Casanova | 1425-1431 | de Barcelona |
Galceran Albert | 1431-1453 | de Perpinyà |
Joan Moles de Margarit | 1453-1462 | de Girona |
Antoni de Cardona i de Pallars | 1462-1467 | |
Joan Pintor | 1467-1470 | de Perpinyà |
Charles de Saint-Gelais | 1470-1475 | del Poitou |
Charles de Martigny | 1475-1494 | de París |
Ascanio Sforza, cardenal | 1494 | de Cremona (Llombardia) |
Cèsar Borja | 1495-1499 | de Roma |
Francesc de Lloris | 1499-1506 | de València |
Jaume Serra | 1506-1517 | català |
Bernardo de Mesa | 1517-1524 | de Còrdova |
Wilhelm Vandenesse | 1524-1529 | de Gray (Franc Comtat) |
Fernando de Valdés | 1529-1530 | de Salas (Astúries) |
Girolamo Doria | 1530-1532 | de Gènova |
Jaume Ric | 1534-1535 | català |
Jeroni de Requesens i Roís de Liori | 1537-1542 | català |
Ferran de Lloaces | 1542-1543 | d’Oriola |
Pere Agustí i Albanell | 1543-1545 | català |
Miquel Despuig | 1545-1552 | català |
Rafael Obac | 1555-1556 | català |
Lope Martínez de Lagunilla | 1558-1567 | aragonès |
Pere Màrtir Coma | 1569-1578 | de Solsona |
Joan Terés | 1579-1586 | de Verdú (Urgell) |
Pere Benet de Santa Maria | 1586-1588 | de Barcelona |
Agustí Gallard | 1588 | català |
Lluís Sanç i Còdol | 1588 | |
Francesc Robuster i Sala | 1589-1598 | de Reus |
Onofre de Reard | 1599-1608 | de Perpinyà |
Bisbes d’Elna amb residència a Perpinyà | ||
Onofre de Reard | 1601-1608 | de Perpinyà |
Antoni Gallard | 1609-1612 | català |
Francisco de Vera | 1613-1616 | de Jerez (Andalusia) |
Frederic Cornet | 1617 | de Barcelona? |
Ramon d’Ivorra | 1617-1618 | de Barcelona |
Rafael de Rifós | 1618-1620 | de Barcelona |
Francesc de Santjust i de Castre | 1621-1622 | de Barcelona |
Pere de Magarola i Fontanet | 1622-1627 | de Vallromanes (Vallès) |
Francisco López de Mendoza | 1627-1629 | de Celva (Castella) |
Gregorio Parcero | 1630-1634 | de Túi (Galícia) |
Gaspar Prieto | 1636-1637 | de Burgos (Castella) |
Francesc Peres i Roi | 1638-1643 | del País Valencià |
Josep del Viver | 1643 | del Rosselló |
Vicenç de Margarit i de Biure | 1668-1672 | de Girona |
Joan Lluís de Bruelh i Maritan | 1673-1675 | de Bordeus |
Jean-Baptiste d’Estampes | 1675-1680 | francès? |
Louis Habert de Montmort | 1682-1695 | de París |
Jean Hervieu Basan de Flamenville | 1696-1721 | de Normandia |
Antoine Boivin de Vaurouy | 1721 | francès |
Jean de Gramond de Lanta | 1726-1743 | de Tolosa de Llenguadoc |
Charles de Cardevac de Gouy-d’Aurincourt | 1743-1783 | de Bouchy (Picardia) |
Jean Gabriel d’Agay | 1783-1788 | de Besançon (Franc Comtat) |
Antoine de Leyris d’Esponchez | 1788-1801 | d’Alès (Llenguadoc) |
Bisbes de Perpinyà | ||
Joan de Saunhac-Belcastel | 1823-1853 | d’Ampiac (Llenguadoc) |
Philippe Gerbet | 1854-1864 | de Poligny (Jura) |
Esteve Ramadié | 1865-1876 | de Montpeller (Llenguadoc) |
Frederic Saivet | 1876-1877 | de Leitora (Gascunya) |
Emile Caraguel | 1877-1886 | de La Bruguièra (Llenguadoc) |
Noël Gaussail | 1886-1899 | de Belpuèg (Llenguadoc) |
Juli Carsalade du Pont | 1899-1932 | de Simorra (Gascunya) |
Henri Marius Bernard | 1934-1959 | d’Alvèrnia |
Joël Bellec | 1960-1971 | de Bretanya |
Henri l’Heureux | 1971-1982 | de Marsella |
Jean Chabbert | 1982-1996 | |
André Fort | 1996-2002 | |
André Marceau | 2004-2015 | de Cérons (Aquitània) |
Norbert Turini | 2015- | de Cannes (Provença) |