Resultats de la cerca
Es mostren 1223 resultats
sentit figurat
Retòrica
Significat no propi, que implica una metàfora o una altra figura del llenguatge.
dació
Dret
Acció de donar una cosa a una altra persona quan no implica liberalitat.
slikke
Geografia
Zona baixa d’un estuari, que s’inunda en cada marea, formada per sorres fines, llims i fangs, i pràcticament despoblada de vegetació.
La presència d’un slikke implica generalment la presència d’un schorre
schorre
Geografia
Zona alta d’un estuari, separada de la plataforma mareal per un desnivell abrupte decimètric, que només s’inunda durant les marees vives i que és poblada de vegetació.
La presència d’un schorre implica generalment la presència d’un slikke
recurrència
Patologia humana
Reaparició dels símptomes d’una malaltia aparentment guarida, sense cap nou contacte patogen.
La recurrència implica un lapse superior que en el cas de la recaiguda
delegació
Dret civil
Autorització o mandat donat pel deutor (del qual parteix la iniciativa) a un altre subjecte per a obligar-se en nom seu.
El canvi de deutor implica que el creditor hi doni el seu consentiment
conjunt/disjunt
Música
Adjectius que s’apliquen als graus d’una escala segons si són adjacents o no adjacents, respectivament, en un sistema escalar concret.
Així, en el sistema heptatònic, la tònica i la sensible són graus conjunts, mentre que la tònica i la dominant són graus disjunts També s’aplica al moviment melòdic, en què s’anomenen intervals conjunts els que impliquen graus conjunts 2a M, 2a m i 2a aug i intervals disjunts els que impliquen graus disjunts intervals majors que els de 2a Cal destacar, però, l’aspecte qualitatiu d’aquest concepte mentre que un interval de 3a dis és un interval disjunt perquè implica dos graus no consecutius per exemple, sensible i segon grau rebaixat, un interval com la 2a aug, que és…
integració
Sociologia
Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o més poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
Generalment, el procés implica la dissolució del grup integrat, encara que a vegades sigui inevitable una certa simbiosi
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…
dataria
Cristianisme
Tribunal de la cúria romana constituït, en els seus orígens (~s XIII), per a la signatura de les actes pontifícies.
Posteriorment atorgà dispenses canòniques i beneficis menors no consistorials La reforma de la cúria, ordenada per Pau VI 1967, n'implicà la desaparició