Resultats de la cerca
Es mostren 198 resultats
esperit de fusta
Química
Alcohol metílic.
Antigament era obtingut per destillació seca de la fusta, a causa del seu contingut en impureses, quitrà, àcid acètic i d’altres, que li confereixen una olor i un gust desagradables Hom l’empra per a desnaturalitzar l’alcohol etílic i impedir, així, que aquest sigui emprat en perfumeria i alimentació
suarda
Indústria tèxtil
Substància greixosa i cerosa excretada per la pell dels moltons i que impregna la llana, protegint-ne els brins.
Alguns entenen que la suarda inclou també les sals potàssiques i les impureses que acompanyen la part greixosa En el desgreixatge de la llana se separa la suarda, que és formada per una part saponificable, anomenada suïntina o oleïna de llana, i per una altra de no saponificable, anomenada lanolina o greix de llana
acroide
Química
Resina de baix preu obtinguda de diverses espècies d’arbusts australians del gènere xanthorrhoea
(liliàcies).
És groga o vermella, d’olor balsàmica, soluble en alcohol i insoluble en hidrocarburs Les resines comercials contenen moltes impureses i es fonen, la groga a 97°C i la vermella a 110°C Són utilitzades per a la fabricació de vernissos i laques, especialment de color negre i com a substitutius de la colofònia en el lacre
cerussita

cerussita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de plom, PbCO3.
Mineral isomorf de l’aragonita, cristallitza en el sistema ròmbic, i és de color blanc, incolor o fosc si incorpora impureses, lluïssor vítria i fractura concoidal Té duresa 3-3,5 i pes específic 6,53-6,57 Se'n troba a Bellmunt Priorat En certs jaciments Leadville, Colorado, EUA Broken Hill, Rhodèsia és mena important de plom
diazometà
Química
Gas de color groc, tòxic, que bull a -23°C.
Les seves dissolucions concentrades són molt explosives, sobretot en presència d’impureses o si són en contacte amb metalls alcalins a baixa temperatura es descompon lentament És emprat com a agent metilant en composts de tipus àcid, com els àcids, els fenols o els enols fortament irritant, produeix edema pulmonar i una hipersensibilitat que condueix a l’asma
escòria
Tecnologia
Subproducte no metàl·lic, de consistència vidriosa, que hom obté en la reducció dels minerals per a l’obtenció de metalls o en el tractament de purificació del metall fos.
L’escòria prové de les impureses del metall fos o de la combinació de la ganga del mineral amb els fundents i el material refractari, i se separa de la massa metàllica surant al seu damunt per efecte del seu menor pes específic Hom l’empra en la fabricació d’aïllants tèrmics i acústics, en l’obtenció de ciment hidràulic, adobs, etc
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
defecte

Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…
màquina obridora
Indústria tèxtil
Màquina emprada en la preparació de la filatura per a destriar, netejar i esponjar els flocs de material fibrós.
Les dues obridores més clàssiques són l' obridora porcupina , que té un tambor cilíndric horitzontal proveït d’uns sortints de ferro, i l' obridora Crighton , que té el tambor cònic i vertical Els sortints baten i espongen els flocs en ple vol, i un fort corrent d’aire n'extreu la pols i les impureses Els tipus moderns més coneguts són l’obridora-mescladora, l’obridora escalonada i l’obridora-depuradora
pudelació
Tecnologia
Procediment metal·lúrgic d’obtenció de ferro industrial o d’acer de baix contingut de carboni.
Inventat el 1784 per l’anglès Cort, anà caient en desús i fou abandonat fa uns quants anys Consisteix a agitar manualment en un forn de reverber un bany de ferro colat líquid al qual hom afegeix una determinada quantitat d’escòria ferruginosa fins que el carboni és eliminat i les impureses són acumulades en l’escòria, que és separada del ferro, en estat pastós i formant boles, per martelleig