Resultats de la cerca
Es mostren 246 resultats
Esclarmunda de Foix
Història
Reina de Mallorca.
Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills a la frontera fou tanmateix alliberada gràcies als precs del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars El 1315…
Salto Angel

El Salto Angel
Cascada
Cascada del riu Kerepakupai, tributari del Churun, subafluent del Caroní, a l’altiplà de la Guaiana.
És considerada la més alta del món 979 m, 807 m dels quals de caiguda ininterrompuda La regió i la cascada foren explorades per primera vegada, l’any 1927, per dos catalans Joan Mundó i Freixes , de Barcelona, i Fèlix Cardona , de Malgrat de Mar La cascada rebé el nom del nord-americà James C Angel, primer pilot que la sobrevolà per encàrrec de Fèlix Cardona El salt d’aigua es troba dins del parc nacional Canaima, que ocupa una extensió d’uns 30000 km² a l’estat de Bolívar Veneçuela Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1994 Erròniament, també fou conegut amb el…
Zinka Milanov
Música
Soprano croata.
Estudià a l’Acadèmia de Música de la seva ciutat natal i el 1927 debutà a Ljubljana amb el paper de Leonora Il Trovatore Entre el 1928 i el 1935 formà part de la companyia de l’Òpera de Zagreb com a primera soprano El 1937 es presentà amb aquest mateix paper al Metropolitan de Nova York, on fins el 1966 actuà, de manera gairebé ininterrompuda, en catorze òperes que suposaren un total de 424 representacions Destacà en el repertori puccinià i verdià, tot i que ocasionalment interpretà òperes com La Gioconda , Norma o Don Giovanni Actuà també al Teatro Colón de Buenos Aires 1940-…
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció …
Gonçal Pérez de Olaguer
Teatre
Crític teatral.
Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega…
René Maison
Música
Tenor belga.
Estudià música i cant a Brusselles i París i debutà a Ginebra amb La bohème 1920 Després d’haver obtingut diversos èxits a Niça i Montecarlo, el 1927 fou contractat a l’Òpera Còmica de París, on participà en l’estrena de Résurrection , de F Alfano, el mateix any Entre el 1928 i el 1931 formà part de la Chicago Grand Opera Company Simultaniejà les seves obligacions amb la companyia nord-americana i les aparicions a Europa, especialment a París, on el 1929 debutà al Palais Garnier Reaparegué a la capital francesa de manera pràcticament ininterrompuda fins el 1940 Del 1936 al 1943…
Marcel Wittrisch
Música
Tenor alemany.
Estudià cant a Munic, Leipzig i Milà Debutà el 1925 a Halle i un any després entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Brunsvic Establert posteriorment a Berlín, entre el 1929 i el 1944 formà part de la seva Staatsoper, on destacà en diversos papers, sobretot d’òperes de WA Mozart El 1931 debutà amb Die Fledermaus al Covent Garden de Londres i sis anys més tard interpretà el paper titular de Lohengrin al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Òpera de París com a Narraboth Salome A partir de llavors centrà la seva carrera a Alemanya, especialment a…
fageda

Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
Catarina Ligendza
Música
Soprano sueca, filla del tenor Einar Beyron.
Estudià cant a Würzburg i Viena, i posteriorment a Saarbrücken, on fou deixebla de J Greindl Debutà el 1963 a Linz com a Comtessa d’Almaviva de Les noces de Fígaro , i entre el 1966 i el 1969 cantà a Saarbrücken El 1970 ingressà a la companyia de la Deutsche Oper de Berlín, on romangué fins el 1988 i on cantà gran part del repertori alemany, especialment R Wagner i R Strauss, i també italià, com ara G Verdi El 1970 debutà en el paper titular d' Arabella , de R Strauss, al Teatro alla Scala de Milà i també es presentà a Salzburg Un any més tard cantà per primera vegada al Festival de Bayreuth…
Federació Catalana d’Escacs

Portada del número 148 de l’any 2011 del Butlletí d’Escacs, publicat per la Federació Catalana d’Escacs
Federació Catalana d’Escacs
Escacs
Organisme rector dels escacs a Catalunya.
Fou fundada el 1925 a Barcelona, on té la seva seu, per diferents entitats Club d’Escacs Barcelona, Club d’Escacs Ruy López, Club d’Escacs Comtal, Círcol Catòlic Badalona, Club d’Escacs Calella, Círcol Artístic, Escola d’Enginyers Industrials, Penya Gracienca, Club Esportiu Júpiter, Foment Martinenc, Club Esportiu Marina, Club Esportiu Niu Guerrer i Club Esportiu Poble Nou Aquell primer any de vida la federació catalana, presidida pel Dr Esteve Puig i Puig, representà l’Estat espanyol a la federació internacional S’encarrega de la promoció en l’àmbit esportiu, educatiu i pedagògic, la gestió…