Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Antonio Fraguas y Fraguas
Història
Erudit gallec.
Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es reflectí en una…
Antoni Turull i Creixell
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de…
,
Jordi Puntí i Garriga

Jordi Puntí i Garriga
© Stefanie Kremser / Salon du Livre. Paris
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia romànica, treballa en el món editorial i periodístic La seva trajectòria com a narrador, on és remarcable una visió insòlita de la realitat quotidiana, s’inicià amb el volum de contes Pell d’armadillo 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 i la continuà amb Animals tristos 2002, a partir de la qual el director Ventura Pons rodà la pellícula Animals ferits 2006 Formà part del collectiu Germans Miranda El 2009 publicà la novella Maletes perdudes , per la qual el 2010 guanyà el premi Llibreter del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya i, el 2011, el premi Joaquim…
,
Josep Maria de Martín i Gassó
Pintura
Literatura catalana
Poeta, narrador, pintor i caricaturista.
Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs…
,
Joan Junyer i Pascual-Fibla
Pintura
Pintor.
Fill de Carles Junyer i Vidal i deixeble de B Gili i Roig i de Francesc Galí Residí des de jove a Mallorca, on exposà per primer cop el 1925, després del seu primer viatge a París 1924, i provocà polèmiques Exposà a Barcelona el 1926 i el 1933 Premiat pel Carnegie Institute el 1929, als EUA, s’hi establí el 1942, després de dos anys d’estada a les Antilles Exposà a París des del 1930, Copenhaguen 1932, Berlín 1933, Madrid 1934, Londres 1935, Washington 1942, Nova York 1945, etc Collaborà com a figurinista i decorador en els ballets del coronel De Basil, amb l’Argentinita, en els Ballets…
Joan Blanquer i Panadès
Cinematografia
Activista cinematogràfic.
Vida Durant les dècades de 1930 i 1940 formà part del grup Amics del Cinema, precursor del moviment dels cineclubs fora de Barcelona i centre de la cinefília que caracteritzà Sabadell durant la segona meitat del segle XX Durant la dècada dels anys cinquanta escriví guions de cinema amateur , alguns dels quals foren publicats en "Otro Cine" i guardonats Desenvolupà una intensa activitat en cinefòrums del Vallès Occidental Dirigí, amb Ramon Bardés com a operador, una insòlita cinta, El nostre pa de cada dia , únic testimoni de les condicions de vida infrahumanes de part de la…
El ojo de cristal
Cinematografia
Pel·lícula del 1955; ficció de 91 min., dirigida per Antonio Santillán Esteban.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi F Iquino, Barcelona ARGUMENT A través de l’ull d’un mort de William Irish GUIÓ José Antonio de la Loma, Joaquina Algars, Ignasi F Iquino FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antonio Liza MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Josep Casas i Augé INTERPRETACIÓ Carlos López Moctezuma Enrique, Armand Moreno l’inspector, Manuel Fernández Pedrito, Beatriz Aguirre Clara, Carolina Jiménez l’esposa de l’inspector, Miguel Fleta l’agent, Jesús Colomer el cambrer, Josep Sazatornil, Saza el tintorer ESTRENA Barcelona,…
Luigi Cherubini
Música
Compositor italià.
Inicià la seva carrera amb obres de caire religiós Gràcies al gran duc Leopold de Toscana pogué perfeccionar els seus estudis amb Giuseppe Sarti El 1780 escriví una òpera, Quinto Fabio , per a la ciutat d’Alessandria Itàlia dos anys més tard esdevingué conegut amb L’Armida abbandonata i Adriano in Siria , òperes en les quals no s’apartà de l’estil napolità, aleshores celebrat a Europa, i que li valgué una invitació per a anar a Londres 1785, on durant un any fou compositor de cort de Jordi III S'establí a París 1786 escriví una cantata — Amphion , 1787— per a la lògia maçònica a la qual s’…
Oleguer Junyent i Sans
Escenografia d'Oleguer Junyent i Sans per a El capvespre dels déus, de Richard Wagner
© Fototeca.cat
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf, germà de Sebastià Junyent.
Alumne de Llotja 1890-95, fou deixeble de Fèlix Urgellès, de Miquel Moragas i Soler i Rovirosa, que el tenia en especial estima A quinze anys començà a collaborar amb el Gran Teatre del Liceu Passà a París, on fou deixeble de Cartezat Publicà dibuixos a L’Esquella de la Torratxa Viatjà molt per Europa Entre les seves escenografies hom destaca les wagnerianes, les de Louise , de Charpentier, i La vida breve , de Falla, al Liceu, i altres per a l’escena catalana Emprengué una volta al món, el resultat de la qual fou el llibre Roda el món i torna al Born 1910 i una sèrie d’apunts i de notes…
João Gilberto
Música
Compositor, cantant i guitarrista brasiler.
Autodidacte, de jove rebé la influència del jazz en particular de Duke Ellington i Tommy Dorsey Als divuit anys anà a Salvador, capital de l’estat de Bahia, on fou contractat per una emissora de ràdio, i l’any següent es traslladà a Rio de Janeiro, on fou expulsat del grup del qual formava part Després d’uns anys de vida errant, el 1956 entrà en contacte amb Antônio Carlos Jobim i Vinícius de Moraes , autors de Chega de saudade , interpretada per Gilberto, cançó que donà nom a un àlbum homònim convertit en un èxit mundial i que fou l’inici de la projecció de la bossa nova En bona part,…