Resultats de la cerca

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

És el primer bisbe d’aquesta diòcesi del període de la dominació franca documentat amb certesa Ocupava la seu episcopal el 858, quan passaren per Barcelona els monjos Usuard i Odilard de Saint-Germain-des-Prés, els quals ajudà a reprendre el viatge cap a Còrdova, a fi de recollir-hi les relíquies dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia Instituí canongies per a fomentar la vida comunitària i semiclaustral del clericat El 860 assistí al concili de Tuzey França

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

Membre del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campió de Catalunya de waterpolo de primera categoria 1926, 1928, 1929 i dues d’Espanya 1918, 1919 El 1926 jugà el primer França-Espanya Fou vocal de la junta directiva del CN Barcelona 1923-26 i instituí 1925 la primera escola infantil de natació de l’Estat espanyol Fou entrenador de natació i waterpolo del CN Barcelona 1937-38 i, als anys quaranta, del Club Natació Catalunya També fou president de la Federació Catalana de Basquetbol 1928-30

Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa

L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741