Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Barcelona i es llicencià en teologia a la Universitat de València 1857 A Barcelona, fou professor del seminari, rector de la parròquia del Pi i canonge Mantingué una polèmica politicoreligiosa amb Joan Mañé i Flaquer i publicà Una constitución pontificia y el “Diario de Barcelona” 1875, contra el reconeixement del regne d’Itàlia per part del govern espanyol Fou preconitzat bisbe de Céramo i administrador apostòlic de la Seu d’Urgell 1879 per suplir el bisbe Josep Caixal, exiliat a Roma, on morí el mateix any A part les pastorals, es destacaren els sermons, amb projecció…

Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas

Fou un dels fundadors del Club Nàutic de Barcelona l’any 1909 Posteriorment formà part del Reial Club Marítim de Barcelona com a regatista de creuer i com a armador, i arribà a tenir fins a deu embarcacions Instituí la Copa Eusebi Bertrand d’Esgrima i fou president de la Federació Catalana d’Esgrima 1931-33 Per altra banda, fou un dels industrials tèxtils més importants de Catalunya i un dels fundadors de la Lliga Regionalista Fou diputat a les Corts 1909-27

Comodor del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, del qual també formà part de la junta directiva Disputà les proves de quatre remers júniors i quatre remers sèniors dels Jocs Olímpics de París 1900 Guanyà tres Campionats d’Espanya al principi del segle XX, el darrer en la categoria de vuit amb timoner 1924 Presidí la Federació Espanyola de Societats de Rem 1918-25 i, després de la seva mort, el RCMB instituí el 1925 un trofeu internacional de regates amb el seu nom

Fundà l’estat txidan i es proclamà emperador l’any 916, a imitació dels sobirans xinesos, adoptà una divisa Conquerí part de Mongòlia, Manxúria i arribà a Corea, on destruí, l’any 926, el regne Pohai Integrà el seu poble a la civilització xinesa i inicià una dinastia que sota el seu fill s’havia d’anomenar Liao que dominà el nord de la Xina Tingué èxit com a militar i com a governant i instituí una administració amb elements esteparis i de burocràcia xinesa

Membre del Club Natació Barcelona Fou tres vegades campió de Catalunya de waterpolo de primera categoria 1926, 1928, 1929 i dues d’Espanya 1918, 1919 El 1926 jugà el primer França-Espanya Fou vocal de la junta directiva del CN Barcelona 1923-26 i instituí 1925 la primera escola infantil de natació de l’Estat espanyol Fou entrenador de natació i waterpolo del CN Barcelona 1937-38 i, als anys quaranta, del Club Natació Catalunya També fou president de la Federació Catalana de Basquetbol 1928-30

Estudià enginyeria industrial El 1981 s’establí a Mèxic, a León Guanajuato Hi fundà l’empresa Maquinaria Euroamericana SA, dedicada a la venda, projecció i enginyeria per a la indústria d’adoberia, i també Interpel SA i Tymsa SA, dins del mateix sector Promotor de la investigació, el 1987 instituí el premi Sant Jordi per a guardonar el millor treball anual d’investigació en aquest camp A començaments dels anys noranta, creà, a Barcelona, la Royal Felt Europea, dedicada a la comercialització, dins la Unió Europea, de feltres per a adoberies

Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren

L’any 1392, a Barcelona, els mestres d’aixa establiren llur confraria, la qual es mantingué amb poques modificacions fins el 1710, que s’unificaren mestres d’aixa i de calafat El 1761 s’instituí el gremi de mestres d’aixa i de calafat, de gran importància fins el 1813, que les corts de Cadis decretaren la llibertat de treball Posteriorment, el 1824, es reorganitzaren, però perderen una part del caràcter tradicional, fins que el decret del 2 de maig de 1847 dissolgué tots el gremis de mar

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741