Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Charles Herbert Best
Medicina
Metge canadenc.
Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto
somatotropina
Bioquímica
Hormona de natura peptídica, constituïda per una cadena no ramificada de 188 aminoàcids i secretada per l’adenohipòfisi.
El seu pes molecular és 45 000 Té efectes anabolitzants i afavoreix el creixement ossi, la qual cosa influeix decisivament en el creixement de l’estatura de l’individu És coneguda també com a hormona del creixement És, en part, d’acció oposada a la de la insulina
pancreatitis crònica
Patologia humana
Pancreatitis produïda per causes similars a la pancreatitis aguda, però de curs més lent, que es manifesta a vegades amb accessos aguts (sobretot a causa de l’alcohol).
En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina
Frederick Grant Banting
Medicina
Metge canadenc.
És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi
John Jacob Abel
Bioquímica
Farmàcia
Farmacòleg i bioquímic nord-americà.
Destacà en el desenvolupament de l’ensenyament farmacològic i el proveí de mètodes científics Aïllà una substància, que anomenà epinefrina , que no era, però, l’hormona, sinó un derivat Estudià les proteïnes de la sang, mitjançant un rudimentari ronyó artificial, amb el qual determinà la presència d’aminoàcids lliures a la sang El seu procediment de plasmafèresi suggerí la possibilitat dels bancs de sang Obtingué per primer cop cristalls d’insulina
Rose
Família de científics alemanys.
Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques
regulació
Biologia
Capacitat d’una cèl·lula, d’un teixit o d’un organisme per a reaccionar a diversos estímuls, amb tendència a limitar les pertorbacions que se’n poguessin derivar i a mantenir l’equilibri fisiològic dins uns límits de tolerància.
Així, hi ha la regulació nerviosa i l' hormonal , la regulació de les sals i la regulació osmòtica , que té lloc mitjançant processos d’eliminació, en particular la regulació de l’equilibri hídric , el qual en els mamífers és aconseguit mitjançant la sensació de set i l’activitat renal, controlada per l’hormona adiüretina també hi ha la regulació de la glucosa en la sang mitjançant diversos processos gluconeogènesi, en la regulació dels quals intervenen diverses hormones com ara insulina, adrenalina, glucagó i somatotropina
acidosi diabètica
Patologia humana
Varietat d’acidosi metabòlica produïda per acumulació de cossos cetònits com a resultat d’una diabetis mellitus
mal controlada.
La mala utilització de la glucosa per dèficit o manca d’insulina comporta un augment de la utilització i la metabolització de les proteïnes i els greixos de la sang, i incrementa progressivament les concentracions de restes nitrogenades i de metabòlits àcids d’una banda, i de cossos cetònits de l’altra Aquests productes, en combinar-se amb el sodi per a la seva eliminació, provoquen una disminució del pH i de la proporció bicarbonat/àcid carbònic, el resultat de la qual és una acidosi metabòlica
hiperinsulinisme
Patologia humana
Situació d’hipersecreció d’insulina per part del pàncrees.
Pot ésser conseqüència d’una resposta temporal del pàncrees enfront d’un estímul determinat o bé d’una producció hormonal, excessiva i mantinguda, per part de la glàndula, originada per un tumor adenoma pancreàtic o insulinoma
Manifestacions i evolució de la diabetis mellitus
Patologia humana
La diabetis mellitus provoca una sèrie de manifestacions característiques consegüents fonamentalment al defecte en la utilització orgànica de la glucosa derivada d’un dèficit en la producció d’insulina o de l’acció normal d’aquesta hormona Un signe típic de la malaltia és la poliúria o emissió de quantitats d’orina superiors al que es considera normal Aquesta alteració s’esdevé quan la glucèmia és superior als 180 mg/100 ml, ja que la glucosa filtrada al ronyó no pot ésser del tot reabsorbida i és eliminada per l’orina incorporant-hi aigua, de manera que es produeix força orina…