Resultats de la cerca
Es mostren 122 resultats
Ramon Jardí i Borràs
Física
Físic.
Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1914, fou professor de l’escola d’electricitat de la Universitat Industrial 1917 i catedràtic de la Universitat de Barcelona 1930-51 Collaborà amb Esteve Terrades i, sobretot, amb Eduard Fontserè en el Servei Meteorològic de Catalunya i la secció meteorològica i sísmica de l’Observatori Fabra Inventà el pluviòmetre d’intensitats que porta el seu nom, usat a la majoria d’observatoris del món als EUA en la variant “Hudson-Jardí”, i l’anemòmetre d’aspiració, installat a l’Observatori Fabra el 1913 És autor d’unes 30 publicacions Fou membre…
Símptomes i signes patològics de l’aparell respiratori
Patologia humana
Les alteracions de l’aparell respiratori poden originar manifestacions molt diverses, sobretot amb relació a les diferents estructures que són afectades o els trastorns que alteren la funció que els correspon Es pot tractar de manifestacions subjectives o símptomes , com obstrucció nasal, alteracions de l’olfacte, mal de coll, dispnea o dolor toràcic O bé es poden manifestar alteracions objectives o signes , com rinorrea, esternuts, epistaxis, afonia i disfonia, tos, expectoració, hemoptisi, cianosi o alteracions del ritme respiratori Aquestes manifestacions presenten intensitats…
amperòmetre
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Galvanòmetre destinat a mesurar la intensitat d’un corrent elèctric.
Fonamentalment es connecta en sèrie amb la línia, per la qual cosa la seva resistència elèctrica interna ha d’ésser tan baixa com li sigui possible, negligible en comparació de la del circuit principal Per a intensitats elevades no poden ésser construïts aparells de dimensions adequades aleshores hom pren tan sols una part de la intensitat que guarda sempre la mateixa relació amb la total, per exemple 110, tot posant-li un xunt en parallel, o bé, si es tracta de corrent altern, dividint-la per un factor constant més gran que 1, mitjançant un transformador de mesura Hom fa…
camp d’audibilitat
Música
Marge de freqüències i d’intensitats que pot percebre l’oïda humana.
Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de 120 dB i se situa al…
difracció de raigs X
Química
Fenomen de dispersió dels raigs X per la matèria que és acompanyat de variació en la seva intensitat, segons la direcció, a causa dels efectes d’interferència.
La difracció dels raigs X constitueix una eina de treball molt important en la física de l’estat sòlid, puix que és un mètode ràpid en la determinació de l’estructura atòmica de la matèria Els mètodes de difracció de raigs X són basats en el fet que les seves longituds d’ona són de l’ordre d’1 Å, i aquest és l’ordre de les dimensions atòmiques Quan el feix de raigs X incideix sobre la mostra es produeix una dispersió d’aquesta radiació per tots els àtoms Les ones dispersades es propaguen esfèricament a partir dels àtoms de la substància, i els efectes d’interferència entre les distintes…
ones Martenot
Música
Instrument electrònic de teclat basat en l’acció de les diferències de freqüència produïdes per dos generadors.
Consta d’un teclat de sis octaves, una cinta per a fer glissandi , una caixa amb registres, un control d’intensitats i una arpa altaveu que fa de ressonador, on hi ha cordes simpàtiques Té uns vuitanta timbres diferents, obtinguts gràcies a filtres que actuen sobre les freqüències generades pels oscilladors El seu inventor fou l’enginyer francès Maurice Martenot París 1898-1980, que el presentà al públic el 1928, i la seva germana Ginette en fou la gran difusora Ha estat utilitzat com a instrument solista, en conjunt de cambra i amb orquestra, i li han dedicat obres compositors…
farmacologia
Farmàcia
Ciència que estudia les substàncies que modifiquen les estructures i les funcions de la matèria viva en tots els nivells d’organització.
Hom pot dividir la farmacologia en dues branques la qualitativa i la quantitativa La farmacologia qualitativa té com a objecte descobrir l’acció i les propietats de les drogues sobre les estructures, les cèllules, els òrgans, els organismes, els aparells, etc, mitjançant tests fisiològics, bioquímics, enzimàtics, físics, etc Aquests tests són fets per analogia amb substàncies de propietats conegudes, i poden evidenciar propietats farmacològiques inherents a estructures químiques definides La recerca d’aquestes activitats, mitjançant tests específics, és anomenada screening La farmacologia…
visió
© Fototeca.cat
Biologia
Sensació produïda en les neurones sensitives d’uns receptors específics (els fotoreceptors), òrgans de la vista
, l’estructura dels quals varia molt, pel que fa a la complexitat i perfecció i al funcionament, segons els diferents grups de l’escala animal.
Els fotoreceptors utilitzen l’energia de les ones electromagnètiques de la llum solar per a produir una reacció química en què es desprèn energia, que es transforma en un impuls elèctric de més o menys intensitat, segons la quantitat de llum percebuda i la longitud d’ona d’aquesta Aquest impuls elèctric és transmès a determinats centres nerviosos, on es produeix la percepció visual i, en alguns casos, l’aprehensió intellectual de l’estímul rebut La visió, com l’audició, és una sensació a distància, i els seus receptors són telereceptors, ja que percep la llum emesa o reflectida en un objecte…
difractograma
Geologia
Enregistrament gràfic de les intensitats dels feixos de raigs X difractats per un cristall.
parcial
Música
Cadascun dels tons purs en què es pot descompondre un so complex, o bé cadascun dels moviments simples (o modes propis) amb què pot vibrar lliurement un sistema mecànic o acústic.
Els parcials es caracteritzen sobretot per la seva freqüència La descripció de les intensitats i freqüències del conjunt de parcials que constitueixen el so o el moviment s’anomena espectre Els parcials se solen numerar per ordre ascendent de freqüència Així, el primer parcial és el de freqüència més baixa Quan les freqüències dels diferents parcials són múltiples enters d’una mateixa freqüència que s’anomena freqüència fonamental, es diu que els parcials són harmònics La superposició de parcials harmònics sempre dona lloc a un so o una vibració periòdics Recíprocament, si un so…