Resultats de la cerca

Es un anell d’ideals principals els elements primers són les bases o generadors dels ideals que hom no pot obtenir per intersecció d’altres ideals

En són exemples els nombres naturals amb la suma i el producte, una família de conjunts amb les operacions d’intersecció i unió, etc Tot anell és també un semianell

Com a cas particular, fent n =2, resulta que dues corbes algèbriques planes, d’ordres respectius m 1 i m 2 , tenen m 1 m 2 punts d’intersecció iguals o no

Hom en determina la situació per la intersecció de dues demores trobades per interpretació dels senyals radiats per dues estacions Consol de situació coneguda Aquest sistema no pot ésser utilitzat a menys de 50 milles de la costa

Desenvolupant les transformacions biracionals iniciades per Luigi Cremona, aconseguí un notable desenvolupament de la geometria algèbrica Porta el seu nom un teorema fonamental relatiu a la forma de l’equació d’una corba o superfície passant per la intersecció de dues corbes o superfícies conegudes

Cada recta traçada per P talla la circumferència en un punt C , i la tangent en un punt R La corba és el lloc dels punts d'intersecció de la perpendicular per R a la tangent amb la parellela a aquesta tangent traçada des de C

Les línies de referència són l’equador terrestre i un meridià inicial o primer meridià, que hom pren per conveni, i que generalment és el meridià que passa per l’observatori de Greenwich meridià de Greenwich La longitud d’un punt P de la superfície terrestre és l’arc d’equador comprès entre el punt d’intersecció del meridià inicial amb l’equador i el punt d’intersecció del meridià local de P amb l’equador, comptat seguint el camí més curt i mesurat de 0° a 180° cap a l’est o cap a l’oest a partir del meridià inicial La latitud de P és l’arc del meridià local de P…

En tectònica és el resultat de la intersecció de dos anticlinals aproximadament perpendiculars També es pot produir per intrusió ígnia o per laves viscoses Els doms tectònics, magmàtics i metamòrfics formen grans estructures caracteritzades per una superfície convexa cap amunt, amb pendents radialment simètrics cada cop més inclinats cap a la perifèria

L’escapçament de caires, també dit aixamfranament, és practicat per tal d’eliminar l’aresta massa pronunciada que formen la intersecció de dues cares en angle agut o recte Ben a l’inrevés, l’escapçament de vores és practicat per afuar encara més un dels seus caires, generalment amb la intenció de fer-lo tallant

Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn