Resultats de la cerca

El contagi directe es dóna quan hi ha un contacte íntim entre l’individu infectat i l’individu receptor és el cas del contagi veneri El contagi indirecte s’efectua a través d’un medi, d’un objecte, etc, que han estat en contacte amb un individu infectat, com és el cas dels aliments, de l’aigua, d’alguns artròpodes i de l’aire

Debutà el 1930 amb Chanbara fufu ‘Un amor íntim’ Lligat a una temàtica social intimista, té una visió idíllica de la humanitat, visió sovint sentimental Ha dirigit, a més, Menshi ‘L’arròs’, 1952, O-kaasan ‘La mare’, 1952, Ani imoto ‘Germà i germana’, 1953, Fu fu ‘La parella’, 1953, Ukigumo ‘El núvol’, 1955, Aki tachinu ‘Ja ha començat la tardor’, 1961 i Midareru ‘Brossam’, 1964

Fou director de la revista de poesia Alcaraván El seu lirisme ha estat d’un caire humanista i íntim, subjecte sempre a un formalisme clàssic Viento en la carne 1955 és el seu primer llibre significatiu Cal destacar, a més, Breviario 1969, Triste canta el búho 1974, Yerba y olvido 1977, Del tiempo y soledad 1978 i La Noche Santa 1978, entre altres títols

Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals Fou inculpat de beguinisme 1332 pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III El 1333 comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra d’ell Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó

A través de l’estudi de les propietats i els pesos atòmics dels elements químics coneguts a la seva època n'establí una classificació, agrupant-los segons llurs similituds en les anomenades tríades de Döbereiner Aquesta classificació estimulà ulteriors investigacions, que culminaren en l’establiment del sistema periòdic dels elements Amic íntim de Goethe, fou el seu consultor sobre els treballs químics que féu aquest darrer

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista Catalunya Ràdio La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Ha escrit també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

El 1931 fou elegit president de l’emissora Ràdio Associació de Catalunya i publicà la revista “Catalunya Ràdio” La seva poesia recull l’esperit maragallià amb reminiscències de Sagarra Divuit poemes 1924, L’ànima nua 1930, L’íntim paisatge 1938 i Cinc poemes escenificats 1952 Escriví també teatre en vers, El neguit de la sang 1927, Guillem de Cabestany 1934 i Els set llebrers 1958

Llicenciat en dret Fou primer actor als teatres barcelonins Romea, Principal i Novetats i collaborà amb el Teatre Íntim Espectres d’Ibsen, Èdip Rei de Sòfocles, i actuà també en les temporades dels Espectacles i Audicions Graner Escriví les peces Mirallets per a caçar aloses 1907, Felicitat eterna 1910, Un crim passional 1911 i peces musicals com Permeti'm 1906, El testament 1910, amb música d’Adrià Esquerrà

L’any 1899 intervingué ja a les sessions del Teatre Íntim, i el 1900 formà part del repartiment que estrenà La filla del mar, de Guimerà, al teatre Romea Viatjà a Madrid amb la companyia d’Enric Borràs, i després tingué una participació destacada en els Espectacles i Audicions Graner Entre d’altres obres, estrenà, com a protagonista, Nausica 1912, de Joan Maragall, i L’auca del senyor Esteve 1916, de Santiago Rusiñol

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d' El prestigi dels morts, de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions