Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
potestat
Història del dret
Del segle X al XV, jurisdicció sobre un castell o demarcació tinguts en feu.
Quan el vassall posseïa la investidura d’un feu per un senyor superior o havia estat comanat a aquest, tant aquell com els seus successors tenien el deure de retornar en determinats casos la seva possessió quan en fossin requerits, sota pena d’incórrer en bausia Segons les Commemoracions de Pere Albert segle XIII, la potestat significava l’ocupació reial i efectiva del castell
Íñigo Urkullu és investit lehendakari
El Parlament basc sorgit de les eleccions del 12 de juliol celebra el ple d’investidura, en el qual Íñigo Urkullu és confirmat en el càrrec amb els vots del Partit Nacionalista Basc 30 de 60 escons i el Partit Socialista d’Euskadi 10 El 8 de setembre Urkullu forma un govern de coalició amb el PSE amb 8 consellers del PNB i 3 del PSE
Ramon II
Història
Vescomte d’Urgell (1079-1114).
Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerp 1092 i Balaguer 1106 El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I
Eleccions presidencials a Ucraïna
El còmic Volodímir Zelenski és el guanyador en segona volta de les eleccions presidencials d’Ucraïna Amb prop de dues terceres parts dels vots, Zelenski derrota clarament el fins ara president Petró Poroixenko, que amb prou feines arriba a una quarta part La participació és del 62,09% El 20 de maig, en el discurs d'investidura anuncia la dissolució del parlament i la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades, bé que no n'especifica la data
Juan José Ibarretxe pren possessió del càrrec de “lehendakari” basc
El polític basc Juan José Ibarretxe, el candidat del PNB que el passat 29 de desembre va ser elegit nou lehendakari basc, jura el càrrec en un acte celebrat a la Casa de Juntes de Gernika Els diputats d’Euskal Herritarrok, que van votar a favor de la investidura d’Ibarretxe, no assisteixen a la sessió L’endemà Ibarretxe presenta la composició del seu Govern, que pren possessió el 7 de gener, format per membres del PNB i d’EA
Albert Ballesta, nou alcalde de Girona
Albert Ballesta pren possessió de l’alcaldia de Girona després d’un accidentat procés Ballesta succeeix en el càrrec Carles Puigdemont, que el 10 de gener va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya Ballesta, número 19 de la llista de CDC i que no havia entrat al consistori en les eleccions del maig del 2015, és elegit per 10 vots a favor, 1 en contra i 14 nuls En prendre possessió del càrrec utilitza una fórmula equivocada que obliga a repetir el ple d’investidura
Romano Prodi, investit president de la Comissió Europea
El Parlament Europeu nomena Romano Prodi nou president de la Comissió Europea La decisió de la cambra, adoptada per 392 vots a favor, 72 en contra i 41 abstencions, ratifica l’adoptada pel Consell Europeu el 24 de març D’aquesta manera, Prodi relleva del càrrec el dimitit Jacques Santer, tot i que encara haurà de superar un altre vot d’investidura davant el Parlament Europeu un cop hagi designat els membres de la nova Comissió Europea, situació que es preveu per al mes de setembre
Jordi Pujol, reelegit president de la Generalitat de Catalunya
El Parlament de Cataluna elegeix Jordi Pujol com a president de la Generalitat per a un nou mandat, el sisè des del 1980 En la sessió d’investidura, el candidat de Convergència i Unió obté els vots dels diputats del seu grup 56 i del Partit Popular 12, i l’abstenció dels 12 diputats d’ERC permet la seva elecció en la primera votació per majoria absoluta Els diputats de PSC-Ciutadans pel Canvi 52 i IC-Verds 3 voten en contra de la candidatura
Stepan Stambolov
Història
Polític búlgar.
Formà part de l’exèrcit rus en la guerra russoturca 1877-78 Diputat el 1881, accedí a la presidència de la cambra 1884 com a cap del partit nacional liberal Regent, després de l’abdicació d’Alexandre de Battenberg 1886, afavorí la investidura de Ferran de Saxònia-Coburg 1887, que el nomenà president del consell de ministres 1887-94, on portà a terme una política dictatorial en l’interior, i en l’exterior s’oposà a Turquia i a Rússia Destituït 1894, fou assassinat al carrer
Artur I de Bretanya
Història
Duc angeví de Bretanya (1196-1203), comte d’Anjou i del Maine (1199-1203).
Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després