Resultats de la cerca

S’aixecà en un lloc proper a l’actual casería del Sant Sepulcre És documentada l’any 1058 en el testament de Seniol Guillem, per mitjà del qual llegà la torre de la Tallada a la seva filla Maria i al seu gendre Isarn Ató L’any 1180 consta l’existència d’un plet suscitat entre l’orde del Sant Sepulcre i Bernat de Tallada Aquest darrer personatge podia estar relacionat amb la fortalesa de la Tallada

De l’antiga església de Sant Salvador de Brics no resta cap vestigi arquitectònic Coneixem per la documentació que al poble de Brics, antigament Trevixs , situat a l’extrem meridional del municipi d’Olius, hi havia una capella primitiva sota la mateixa advocació de l’actual església parroquial En el testament de Guillem Isarn, del 20 de desembre de 1092, consta que donà un quintar d’oli a “ Sanctum Salvatorem de Trevigs ”, i també que li deixà l’alou que tenia a Llobera

Es coneix l’existència d’aquesta església gràcies a un document del 1011 pel qual Radolf es lliurà al monestir d’Alaó, i entre altres béns que donà dins el castell d’Orcau s’esmenta una terra al Coll de Basturs, “ad ipsa eclesiola” L’any 1074 Isarn Todiscle, prevere, apareix com a testimoni de les adquisicions que féu el bisbe Salomó de Roda al terme del castell d’Orcau És difícil determinar avui amb exactitud on era el vilar d’Orcau

El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del segle IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns privilegis semblants als expedits…

Petita capella que centra la caseria de la Torre de Buira, enlairada a 1 130 m damunt la riba dreta de la Noguera Malgrat el poc interès artístic, històricament està ben documentada Fou possessió del monestir de Santa Maria de Lavaix des que el comte Guillem Isarn de Ribagorça lliurà a Lavaix la Torre de Buira amb els seus delmes l’any 1018 L’inventari d’esglésies subjectes a Santa Maria de Lavaix de final del segle XII consigna l’església de Sant Climent de la Torre de Buira

El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una…

Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta el 1079 pels…

No hi ha notícia personal de cap vescomte fins al segle XI, però mentre els comtes de Tolosa regien la zona n’hi mantingueren un És insegur, per la presència simultània de diversos germans, que els comtes independents se’n servissin Amb la divisió del comtat 1010 en Jussà i Sobirà, ja apareixen documentats Generalment al costat dels comtes de Pallars Jussà, el veïnatge dels vescomtes d’Àger al sud els restà relleu El primer vescomte conegut és Ató 1015-22, probablement bastard del comte Sunyer I tenia béns a Enviny, Cardós i Morreres i figura a la dotació de la germana del comte Guillem II,…

Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…

Dit també Falquet Era fill d’un Guifré, i surt esmentat des de 914-921 Tingué molt bones relacions amb el comte de Cerdanya Miró II el Jove, que el 925 el designà executor del seu testament Vers el 947 els comtes Sunifred II i Oliba I Cabreta, fills de Miró II, el destituïren acusant-lo de traïció i li confirmaren el lloc d’Aiguatèbia, al Conflent, i béns al Ripollès, que pel fet d’ésser de fisc reial els foren confirmats per un precepte reial el 952 El 959 els comtes cediren aquests béns al nou vescomte Isarn