Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà. No degué passar de capella rural. Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat.
El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra. L’advocació d’aquesta església serví en un principi per a donar nom al castell del terme. Així, en un jurament de fidelitat datable entre els anys 1003 i 1035, fet entre el comte Guifré de Cerdanya i Isarn, i la seva muller Illa i llur fill Dalmau i la seva muller Elisava, sobre el castell de Castellfollit de Riubregós, se l’anomena “castell que diuen de Sant Esteve de Castellfollit”. En un altre jurament de fidelitat datable entre els anys 1050 i 1068 fet per Isarn Dalmau al comte Ramon Guifré de Cerdanya s’esmenta el castell com “el castell que diuen Sant Esteve, que anomenen amb l’altre nom de Castellfollit”. Així se’l continuà anomenant fins al principi del segle XII.
Aquesta església fou donada pel senyor del terme del castell, Hug Dalmau de Cervera, l’any 1096, quan en el testament d’aquesta data manà donar al monestir de Santa Maria de Castellfollit l’església de Sant Esteve amb alous i primícies. Aquesta vinculació al priorat de Santa Maria de Castellfollit es confirma l’any 1166 en la butlla del papa Celestí III al monestir de Sant Benet de Bages; quan esmenta les possessions del priorat de Santa Maria de Castellfollit hi consten els oratoris de Sant Pere i Sant Esteve de Magrà.
Actualment la situació d’aquesta església encara no ha estat identificada.