Resultats de la cerca

El primer ministre rus, Ievgueni Primàkov, s’entrevista a Belgrad amb el president serbi, Slobodan Milošević, per a mediar en el conflicte amb l’OTAN Posteriorment Primàkov viatja a Viena per a informar del contingut de l’entrevista, que és considerat insuficient per a aturar els atacs aeris aliats Mentrestant, l’OTAN anuncia que l’exèrcit iugoslau ha executat cinc líders kosovars, entre els quals hi ha dos membres de la delegació que va negociar a Rambouillet, però les autoritats de Belgrad neguen aquestes morts

Després d’entrevistar-se durant més de vuit hores amb Slobodan Milošević, Víktor Txernomirdin informa que el president iugoslau ha acceptat un principi d’acord per a permetre la presència d’observadors civils internacionals a Kosovo i la represa de les negociacions per a una solució pacífica del conflicte L’acord, que encara s’ha de desenvolupar, posaria com a condicions que els observadors estiguin sota vigilància de l’ONU i que hi hagi representants de Rússia El mateix dia l’OTAN bombardeja la residència de Milošević a Belgrad

Els ministres d’Afers Estrangers de la UE, reunits a Luxemburg, aproven un seguit de sancions econòmiques contra Iugoslàvia Entre les mesures adoptades hi ha l’embargament de la venda de petroli i productes derivats, l’anullació dels visats per als membres del Govern iugoslau i la suspensió de crèdits privats per a l’exportació i de les inversions europees a Iugoslàvia Queda pendent la possibilitat de prohibir els vols comercials cap a Iugoslàvia, mentre que l’exclusió d’aquest Estat de les competicions esportives internacionals no prospera per l’oposició de Grècia i Itàlia

Louise Arbour, fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia, anuncia el processament del president de la República Federal de Iugoslàvia, Slobodan Milošević, per la seva responsabilitat directa en la deportació de 740000 kosovars i en l’assassinat de 340 persones a Kosovo a mans de l’exèrcit serbi L’acusació es fa extensiva a Milan Milutinović president de Sèrbia, Nikola Sainović viceprimer ministre de Iugoslàvia, Vlajko Stojilković ministre de l’Interior de Sèrbia i Dragoljub Ojdanić cap de l’Estat Major de l’exèrcit iugoslau, contra tots els quals es dicta ordre de…

Un grup de 14 pagesos serbis és assassinat a trets a la localitat de Gracko, prop de Pristina, per un grup armat desconegut La matança posa en perill el procés de pacificació a Kosovo, i el president iugoslau Milošević aprofita per a atacar el paper de la KFOR i demanar el retorn dels soldats i la policia iugoslaus per a protegir la població sèrbia de la zona La UÇK nega tenir cap mena de relació amb la matança, sobre la qual el Tribunal Penal de la Haia anuncia l’obertura d’una investigació

Fill de l’arxiduc Carles Lluís i nebot de l’emperador Francesc Josep I Intentà de salvar l’estat austrohongarès mitjançant una organització “trialista” que, tot associant Croàcia, Bòsnia, Dalmàcia i Eslovènia, vinculés el nou estat iugoslau a Àustria-Hongria i reforcés l’autoritat de la monarquia i de l’Església Més tard planejà una divisió federalista segons les fronteres lingüístiques, però tornà novament al dualisme Quan el 1914 anà a Bòsnia per dirigir unes maniobres militars, fou assassinat per un estudiant serbi 28 de juny, incident que preludià l’esclat de la Primera…

Un cop el general Wesley Clark, cap suprem de les forces aliades, ha certificat que l’exèrcit serbi ha complert els terminis de la retirada dels seus efectius de Kosovo, el secretari general de l’OTAN, Javier Solana, comunica de manera oficial la fi de l’operació Força Aliada sobre Iugoslàvia, que es va iniciar el 24 de març El mateix dia l’ONU installa la seu central de la missió de pau a la que fins ara era la caserna central de l’exèrcit iugoslau a Kosovo, a Pristina, i l’endemà l’OTAN i la UÇK signen un acord de desarmament de la guerrilla albanesa

Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat eslau als…

El 1945 militants comunistes assassinaren el seu pare i el seu avi El 1984 es doctorà en literatura a Pristina President de l’Associació d’Escriptors Kosovars 1988, el 1996 fou elegit membre de l’Acadèmia d’Arts i Ciències de Kosovo Arran de la supressió de l’autonomia de Kosovo 1989, fundà la Lliga Democràtica de Kosovo LDK i organitzà la resistència pacífica contra la repressió del govern federal iugoslau Després de la declaració d’independència 1990, fou elegit president i la LDK assolí majoria al parlament en les primeres eleccions democràtiques 1992 i, posteriorment, el 1998…

Fou alumne de l’Acadèmia Militar Superior de Belgrad i de la de Zagreb Durant la Segona Guerra Mundial s’uní als partisans de Tito, ingressà al Partit Comunista i arribà a general de l’exèrcit iugoslau El 1961 passà a dirigir l’Institut dels Treballadors de Croàcia Fou catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Zagreb del 1963 al 1967, que fou privat de tots els càrrecs i empresonat 1972 i 1982 pel seu ideari nacionalista Fundador 1989 i líder indiscutit del partit Unió Democràtica de Croàcia, fou elegit president de Croàcia el 1990, any que en declarà la…