Resultats de la cerca

Introduí l’electroencefalografia en clínica 1924 Tingué pocs seguidors, fins que el fisiòleg anglès Adrian confirmà les seves descobertes

Estudià teologia a Heidelberg i musicologia a Leipzig, on fou deixeble de K Straube i H Riemann Es doctorà en musicologia el 1912 Fou organista municipal a Jena 1906 i a Kiel 1918-23 En aquesta darrera ciutat impartí la docència a la universitat des del 1928 i contribuí decisivament a la dinamització de la vida musical organitzà festivals musicals dedicats a JS Bach i GF Händel i feu conèixer obres de compositors del segle XX Donà ple suport al govern nazi i dirigí la Hochschule für Music de Berlín on, seguint la ideologia marcada pel partit, vetà l’accés a músics d’origen jueu…

Fou professor de musicologia a la Universitat de Heidelberg i a la de Jena Especialista en música medieval, edità les obres completes de Guillaume Dufay i és autor de Bourdon und faux-bourdon 1949

Fou professor de botànica a les universitats de Jena i Berlín Descobrí la fertilització de les plantes i estudià els fongs i l’alternança de generacions de les molses i dels tallòfits Publicà Geschichtliche Abhandlungen 1895-96, en quatre volums

Incorporà, el 1671, el ducat de Saxònia-Eisenach i s’uní, el 1698, al ducat de Saxònia-Jena format el 1662 per a Bernat I, mort el 1678, fill quart del mateix duc Guillem I, mantenint, però, la pròpia denominació fins el 1741, que fou incorporat al ducat de Saxònia-Weimar

Fou professor a Göttingen 1967, deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística 1869 i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig 1870 Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics

Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna

Deixeble de Melanchthon a Wittenberg 1542, ensenyà a la Universitat d’aquesta ciutat i després a Erfurt i a Jena 1548, on polemitzà contra MFlaci en defensa del sinergisme de Melanchthon Fou expulsat de Leipzig 1567 pel fet d’haver-hi ensenyat una doctrina eucarística de tendència calvinista Convertit al calvinisme, ensenyà ètica a Heidelberg Són famosos, per la polèmica, els seus Loci theologici 1581-84

Després d’una estada a Roma 1570, passà al luteranisme i professà a Jena 1572-75 i a la Universitat Calvinista de Leiden 1578 Esdevingut suspecte als reformats, tornà al catolicisme i ensenyà a Lovaina 1592 Estilísticament anticiceronià i conceptualment estoic, exercí una perceptible influència en personalitats com Montaigne i Descartes Escriví, entre altres obres, De constantia 1583, De una religione 1590 i Politicorum sive civilis doctrinae libri VI 1589

Estudià a Jena, on conegué el pietisme , al qual s’adherí 1730 després de visitar els “germans” de Herrnhut germà bohemi Passà dues temporades als EUA 1733-39 i 1744-62, la darrera com a bisbe de la comunitat moraviana Biògraf de Nikolaus Ludwig Zinzendorf 1775 i historiador dels germans — A Concise Historical Account of the Unitas Fratrum 1775—, en féu l’exposició doctrinal a Idea fidei Fratrum 1789