Resultats de la cerca

El gremi de mestres argenters de Barcelona exigia el dibuix d’una joia, que després els fadrins havien d’executar amb metalls nobles i pedreria fina El conjunt d’aquests dibuixos estan recollits en set volums anomenats llibres de passanties , iniciats al s XVI i que arriben al s XIX Són una valuosa font per a l’estudi de les joies catalanes d’aquesta època

La seva poesia expressa la joia de viure, el sensualisme i l’erotisme i canta la joventut i l’amor Entre les seves colleccions de poemes més notables destaquen Cválajúce dni ‘Els dies cavalquen’, 1925, l’impressionista Iba oci ‘Només ulls’, 1933, Božské uzly ‘Nusos divins’, Obraz sveta ‘Imatge del món’, 1958, Struny ‘Cordes’, 1962 i Nerušte moje kruhy ‘No destorbeu els meus cercles’

Fou un veritable renovador, gràcies a la introducció de materials com la banya i l’esmalt i a la valoració de la joia pel treball i el disseny de la muntura més que no pas per la pedreria i el seu valor material Utilitzà preferentment la forma femenina, sovint unida a la forma animal, com a la libèllula d’or i esmalts que pertangué a Sarah Bernhardt 1891

Participà en el certamen de Santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren entre els preliminars d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies al Cancionero general d’Hernando del Castillo edició d’Anvers del 1557 Publicà, en collaboració amb el també poeta Jaume Bertran, Obres contemplatives i de molta devoció en lloors de la Sanctíssima Creu València 1515

Vida i obra Només se sap que prengué part en el certamen poètic de València del 1474 amb el poema En totes parts vostra bondat destilla , i en el del 1486, on participà a la joia del robí amb el poema Venint en lo món superna rehina Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fou empresonada per les seves activitats revolucionàries Lluità tota la vida contra la injustícia social i a favor d’un règim democràtic, i allotjà a casa seva un saló de patriotes De les seves obres cal destacar Szczeście poety ‘La joia del poeta’, Biała róża ‘La rosa blanca’, 1861, Czy to powieść ‘És una novella', 1877 i Poganka ‘La pagana’, 1846, la seva obra cabdal Estudià la psicologia femenina i lluità per l’emancipació de les dones

En formaren part, a l’entorn del seu teòric Karel Teige, poetes VNezval, JSeifert, KBiebl, pintors, directors d’escena, lingüistes RJakobson i JMukařovský, músics, pallassos, etc Fundat sobre el marxisme, el poetisme procedia d’Apollinaire, de la pintura cubista, de Majakovskij, i, sobretot, del dadaisme, i es proposava transformar l’art en un divertiment que expressés la joia de viure, després de l’angoixa de la postguerra Partint d’ell, alguns poetes constituïren el 1934 el grup Surrealista de Praga

El seu pare havia estat fundador de l’orquestra l’Artística Llobregatana 1914, que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment, 1929 en La Principal del Llobregat Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, que continuà el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel Algunes de les més conegudes són Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs sota Joan II i fou ambaixador plenipotenciari de Ferran el Catòlic a Roma Ja a València formà part dela cort literària de Germana de Foix Participà a la joia del «marsapà» oferta per Ferran Dies el 1486, amb el poema Baix d’ací baix, hon vivim per reviure Escriví en castellà una cançó dedicada a la comtessa de Cocentaina, Después de ver tal figura El Cancionero general d’Hernando del Castillo 1511 conté la glossa que en feu Alonso de Cardona Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

D’origen humil, féu de pastor, però a 18 anys aconseguí d’entrar a la Universitat de Copenhaguen De retorn a la seva terra, descriví en termes realistes i polèmics la vida sòrdida dels petits camperols, mentre contribuïa en gran manera a llur emancipació, per la qual cosa fou empresonat La seva extensa obra poètica, parcialment dialectal, li valgué el títol de Robert Burns danès Novelles Vredens børn ‘Els fills de la ira’, 1904, Arbejdets gloede ‘La joia del treball’, 1914 Teatre Livet pa Hegnsgard ‘La vida a la granja Hegns’, 1907