Resultats de la cerca
Es mostren 2915 resultats
les Corberes
Conjunt orogràfic del Llenguadoc i Catalunya, de límits i estructura discutits.
Partint del massís de Motomet 691 m alt al pic Berlès, el migdia constituí el límit entre la Fenolleda i el Perapertusès coll de Sant Lluís, 687 m pic de Bugarac, 1 231 m, el més alt de les Corberes el roc Serret, a l’est de les gorges de Galamús, 969 m la muntanya de Tauch, 942 m A llevant, el muntanyam perd altura ràpidament i baixa en graderia de la muntanya de Perillós 708 m cap als estanys litorals estany de Salses Al nord, les Corberes perden l’aspecte de serralada i esdevenen un conjunt intricat de plecs esventrats per l’erosió, que hi ha obert depressions argiloses o margoses,…
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la regió d’Àfar…
perimetria
Oftalmologia
Examen i mesura dels límits i de la continuïtat del camp visual.
reprimir
Contenir (allò que és o que hom considera excessiu), posar-hi límits.
xot
Hidrografia
Llac salat, de límits imprecisos, a les depressions del nord d’Àfrica.
Els més importants són el de Melrhir a Algèria i el d’el-Djérid a Tunísia
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren eixamplar la denominació de pla…
discontinuïtat

Discontinuïtat d’una funció: (a) discontinuitat evitable en x = 0, amb valor veritable y(0) = 0; (b) discontinuïtat de primera espècie infinita en x = 0, amb salt -2; (c) discontinuïtat de primera espècie infinita amb un punt d’infinit en x = 0; i (e) discontinuïtat de segona espècie finita en x = 0, per inexistència d’ambdós límits laterals quan x 0
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Manca de continuïtat d’una funció en un punt o en un conjunt de punts, els quals són anomenats, per extensió, les discontinuïtats de la funció.
Atès que una funció f x és contínua en un punt a si i només si existeix i és igual a f a , la funció f x és discontínua en a si i només si no se satisfà alguna d’aquestes dues condicions, la qual cosa s’esdevé en els següents casos En primer lloc, pot passar que existeixi però que f a no existeixi f no sigui definida a a , o bé que aleshores, a és una discontinuïtat evitable , i la discontinuïtat és evitada redefinint el valor de f x al punt a tot assignant-li el valor el qual és anomenat valor veritable de f x en a En segon lloc, pot ocórrer que no existeixi aleshores, a és una…
centrolecític
Biologia
Dit del tipus d’ou, propi dels insectes, de segmentació parcial i superficial.
Durant el període de segmentació, el nucli es divideix un cert nombre de vegades dins la massa vitellina, sense que apareguin, però, límits cellulars definits Més tard, els nuclis formats migren a la perifèria, on formen una capa sincítica i apareixen els límits cellulars
nebulita
Geologia
Migmatita que presenta contactes i límits difosos entre els components metamòrfics i magmàtics.
rebentat | rebentada
Dit de l’element gràfic que sobrepassa els límits de la seva forma.